Trump, premi Nobel de la Pau?

Doncs encara que sembli mentida, el president dels Estats Units més polèmic, impredictible i estrambòtic potser està a prop d’aconseguir aquest guardó tan preuat i per al qual ell mateix, sense cap rubor, s’ha postulat insistentment. Després de presentar (que no proposar, ja que ell no proposa sinó que imposa) un pla de pau per a Gaza dilluns, ha aconseguit que, amb molts matisos, Palestina (o potser millor dir Hamas) i Israel l’acceptin i s’entrevegi una mica d’esperança en aquesta contesa del tot irracional que s’ha cobrat milers de víctimes d’un i altre bàndol i que culminarà, si és possible, amb pocs vencedors i molts vençuts. El pla, de vint punts, dibuixa un escenari posterior a la guerra en el qual els Estats Units, el més fidel aliat d’Israel, es posicionen com un actor clau en la reconstrucció de la Franja. Als membres de Hamas que decideixin deixar la lluita armada i elegir una “coexistència pacífica” se’ls oferirà l’amnistia una vegada alliberin els ostatges que estan en el seu poder des de fa gairebé dos anys. Entre altres punts, la proposta també estableix que hi haurà un òrgan supervisor del procés, la “junta de pau”, presidit pel mateix Trump i del qual també formaria part Tony Blair, entre altres dirigents.

Després de diversos dies de tensa espera, Hamas va respondre al pla a última hora de divendres, mostrant-se disposada a alliberar els 20 ostatges que encara continuen amb vida a la Franja i a entregar els cossos de 32 que van morir en captiveri, a canvi de l’alliberament de presos palestins. També va acceptar renunciar a l’administració de Gaza perquè quedi en mans de tecnòcrates palestins. No obstant, va demanar discutir altres punts, com el calendari de retirada de les forces israelianes de la Franja. Per la seua part, l’estat hebreu, després de conèixer el posicionament de Hamas, va ordenar que es realitzin els preparatius per implementar la primera fase del pla Trump per a l’alliberament dels ostatges malgrat que, paral·lelament, va seguir amb el setge a Gaza i va segar la vida de més d’una desena de palestins. I el president nord-americà, per la seua part, va dir que la resposta de Hamas és un senyal que la milícia “està preparada per a una pau duradora” i va instar Israel “a aturar immediatament els bombardejos” perquè s’iniciï l’alliberament dels ostatges “de forma ràpida i segura”. Ara doncs és moment que la diplomàcia i els diferents agents implicats en aquesta guerra posin fil a l’agulla sense dilació (ja està prevista una cimera entre Israel, Hamas, Qatar i els EUA a Egipte) i no es facin el desentès a un clam mundial, ja sigui en forma de massives manifestacions, amb protestes també a Lleida, o de flotilles, iniciativa que, malgrat els detractors i acabar amb els integrants detinguts, ha aconseguit el seu objectiu, que no era altre que posar en primer pla de l’actualitat el conflicte i les seues víctimes.