No hi ha salut sense salut mental
La depressió, que tradicionalment s’associava a la solitud o a altres situacions que pateixen sobretot persones adultes i d’edat avançada, afecta cada vegada més nens i adolescents. Des de començament d’any, l’Àrea de Salut Infantil i Juvenil de l’hospital Sant Joan de Déu de Lleida ha atès 275 menors per aquesta raó, superant així els de tot el passat exercici, quan van ser 265, i també els 243 que hi va haver el 2023. I una altra dada que crida l’atenció és que els casos greus, com les conductes autolesives entre els adolescents, tendeixen a l’alça. Els especialistes en salut mental continuen assenyalant als efectes de la pandèmia com una de les causes que expliquen aquest increment. En aquest sentit, indiquen que la covid va generar un sofriment en la població que té un impacte en els menors, i que el confinament, juntament amb l’augment de l’ús de les pantalles i la precarietat laboral que va comportar, va crear “un context emocional molt vulnerable” per a ells. En un article publicat en la nostra edició d’ahir, el president de la delegació a Lleida del Col·legi Oficial de Psicologia, Jaume L. Celma, també destacava que els problemes de salut mental ja són el primer motiu de baixa laboral entre els treballadors de menys de 30 anys i que el suïcidi és la principal causa de mortalitat entre els de 15 i 30. Així mateix, entre els factors que expliquen aquesta situació apuntava a les xarxes socials. Aquest últim és un element a tenir molt en compte, perquè com hem dit en altres ocasions hi ha un gran dèficit respecte a l’educació dels nens per gestionar els dispositius amb pantalla connectats a internet, especialment els telèfons mòbils. Les xarxes permeten interactuar en tot moment amb companys i amics, però d’altra banda permeten l’accés a continguts no adequats per a la seua edat, poden generar pressió social a través de les imatges que els seus referents hi pengen i en alguns casos arriben a ser una via d’assetjament constant. Precisament, el manifest de l’acte central celebrat al Museu Morera de Lleida amb motiu del Dia de la Salut Mental va fer èmfasi que, a banda de mèdica, aquesta és una qüestió social.
D’altra banda, va assenyalar que el nombre d’especialistes és insuficient, perquè la sanitat pública espanyola disposa de sis psicòlegs i nou psiquiatres per cada 100.000 habitants, ràtios molt inferiors a la mitjana europea. És veritat que s’ha avançat molt, perquè les patologies mentals han deixat de ser tabús per a un gran sector de la població i els mitjans per atendre-les s’han ampliat. Un exemple palmari és que la Unitat de Referència de Psiquiatria Infantojuvenil de Lleida, a l’hospital Santa Maria, es va constituir fa només 25 anys. Cal continuar potenciant aquest tipus de serveis i els ciutadans també han de conscienciar-se que, com coincideixen a afirmar els experts, no hi ha salut sense salut mental.
