La regeneració urbana necessita més que obres

L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, va presentar dilluns el pla integral del Centre Històric assegurant que “serà la transformació més gran feta de cop per la ciutat en l’etapa democràtica”. La seua afirmació es basa en el fet que preveu una inversió de 60 milions en set anys amb més d’un centenar d’actuacions. Aquestes magnituds constaten que es tracta d’una iniciativa ambiciosa, que inclou projectes com adequar l’antic convent de Santa Teresa per convertir-lo en un gran equipament cultural, construir 387 nous habitatges i rehabilitar-ne 400 més, fer visitables les antigues termes romanes de Cardenal Remolins o tornar a renovar el Mercat del Pla per convertir-lo en seu d’una vintena de cooperatives. Segur que hi ha un ampli consens en què es tracta d’actuacions necessàries. No obstant, a partir d’aquí cal fer algunes observacions. Una és que la Paeria compta d’entrada amb obtenir 25 milions inicials a través d’una ajuda del nou Pla de Barris convocada per la Generalitat. Tot fa pensar que així serà, però encara faltaran 35 milions més que no està en condicions de tenir només amb recursos propis. En aquest sentit, l’alcalde va apuntar que espera aconseguir més aportacions del Govern i també de l’Estat, com per exemple a través del 2% cultural. És cert que el fet que els seus governs siguin del mateix color que el de la Paeria sempre facilita aquest tipus de transferències. El problema és que no hi ha aparences que ni un ni un altre puguin tenir nous pressupostos i, a més, caldrà veure com evoluciona l’actual panorama polític, especialment a nivell estatal, a més que l’actual mandat municipal acaba d’aquí a poc més d’un any i mig. D’altra banda, tampoc no s’ha d’oblidar que el Barri Antic ja ha rebut importants inversions, malgrat que sense assolir el volum previst ara. A la dècada dels noranta l’ajuntament va impulsar el denominat Pla ARI, i en la primera dècada d’aquest segle va rebre una ajuda del primer Pla de Barris. El balanç de l’un i de l’altre és que van comportar la demolició d’edificis antics, l’adequació de carrers i places i la construcció de pisos nous i d’equipaments, però no van aconseguir regenerar socioeconòmicament el barri. Precisament, el pla presentat ara compta amb un apartat de suport a col·lectius vulnerables per prevenir l’exclusió social, millorar la convivència i facilitar oportunitats econòmiques. En aquesta línia, caldria plantejar si les iniciatives de les administracions per reactivar zones urbanes no haurien de posar com a mínim al mateix nivell l’educació i formació –ja sigui l’FP o l’ocupacional– que la inversió en obres. Perquè la clau de la millora a llarg termini d’un barri, un poble o una ciutat és que els seus habitants disposin d’un nivell d’ingressos digne, per a la qual cosa calen iniciatives que vagin més enllà de les obres.