El teletreball, una bona opció per als pobles

El teletreball era fins que va arribar la covid una pràctica residual. El confinament obligatori durant els primers mesos de la pandèmia i les posteriors restriccions a la mobilitat que es van mantenir durant un temps va provocar que registrés un auge exponencial. Això es va traduir en un augment significatiu del nombre de veïns en alguns municipis de zones rurals i del Pirineu, que fins i tot va portar a pensar que es podria convertir en permanent. Tanmateix, una vegada que es van aixecar les limitacions, bona part de les persones que havien optat per aquesta via van tornar al treball presencial, ja fos voluntàriament o perquè així ho van ordenar les seues empreses o institucions. La situació actual, d’acord amb les dades de l’Idescat, és que al voltant d’un 20% dels empleats teletreballen, ja sigui de forma habitual o ocasionalment, encara que els primers només són un 9,2%. És evident que aquesta fórmula no es pot aplicar en múltiples ocupacions, com per exemple les dels sectors agrari, industrial i logístic i tot el ventall d’oficis vinculats a la construcció i manteniment d’edificis. Ara bé, en altres àmbits com el de les noves tecnologies, gestió administrativa o les finances, per posar tres exemples, hi ha moltes possibilitats que la major part dels empleats puguin treballar a distància. És clar que hi ha inconvenients, perquè entre altres coses s’interactua molt menys amb els companys i no es disposa de tota la logística pròpia d’un centre de treball, però també hi ha molts avantatges. Un és que permet conciliar millor la vida personal amb la familiar. Un altre, que permet evitar desplaçaments, perquè ara hi ha moltes persones que es passen una o dos hores al dia amb cotxe a la carretera entre anar i tornar de treballar, o bé depenen dels serveis ferroviaris de Rodalies, que no són precisament un model de puntualitat, o d’autobusos interurbans. A més del cost en temps, n’hi ha un altre d’econòmic i el primer i tercer mitjà de transport generen contaminació. Un dels factors que llasta el teletreball quan aquest és viable és la desconfiança per part de responsables d’empreses i institucions, que creuen que al no poder veure el que fan els seus empleats aquests poden escaquejar-se de les seues funcions. L’alternativa per evitar aquest risc és fixar objectius de productivitat que les dos parts acordin, amb la qual cosa s’eviten malentesos i es crea un barem que permet incentivar els que més rendeixen. A les comarques de Lleida, el teletreball apareix com una via per poder revertir la despoblació rural, per a la qual cosa cal que tots els municipis disposin d’infraestructures bàsiques per a això, com una bona xarxa de fibra òptica. Els testimonis que publiquem avui a les nostres pàgines demostren els avantatges que té poder-ho fer, sense que suposi cap minva en la productivitat.