Gran fira dels municipis... mal finançats
La fira Municipàlia, que és biennal, es va celebrar per primera vegada el 1981 com un espai en el qual empreses ofereixen equipaments i diferents serveis als ajuntaments i que també serveix per debatre sobre innovacions i altres qüestions que poden ser útils per a la gestió municipal. Va ser pionera en aquest sector a tot l’Estat i quaranta-quatre anys després continua sent un referent i no ha perdut gens ni mica d’importància. La prova és que el nombre d’expositors procedents de tot Espanya es manté o fins i tot creix, igual com el volum de negoci que genera a la ciutat, que durant tres dies omple totes les seues places hoteleres. També és capital per a la mateixa Fira de Lleida que en els anys senars en què se celebra aconsegueix uns beneficis que permeten cobrir les pèrdues dels parells. Avui dia resulta molt fàcil fer reunions a distància amb diverses persones alhora, però no poden substituir un gran fòrum com aquest per a l’intercanvi d’experiències entre responsables i tècnics d’administracions locals, empreses i experts en diferents àmbits. A més, aquesta edició estrena el nou pavelló firal, pal·liant un dels principals dèficits històrics del certamen: la falta de superfície coberta, que ocasionava grans problemes als expositors si feia mal temps. Així doncs, cal concloure que Municipàlia gaudeix de bona salut.D’altra banda, després de l’acte d’inauguració oficial, l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, va tornar a reivindicar la necessitat de millorar el finançament local. Si reviséssim els discursos de les autoritats municipals que han tingut protagonisme durant les més de quatre dècades d’aquest certamen, segur que comprovaríem que en la majoria es repeteix aquesta exigència. És un símptoma molt clar que ni el Govern central ni la Generalitat no han fet prou per resoldre aquest dèficit, malgrat que els ajuntaments són l’administració més propera als ciutadans i en moltes ocasions assumeixen competències que no els corresponen.
En mans d’oligopolis
L’apagada al núvol d’Amazon Web Services (AWS) registrada dilluns al matí va afectar el funcionament d’almenys 58 webs i apps, entre les quals les de diversos bancs, xarxes de telecomunicacions, xarxes socials o pàgines de venda d’entrades, entre altres. AWS es reparteix amb Google i Microsoft la gestió del núvol a occident. Així mateix, aquestes tres companyies, juntament amb Apple, Nvidia i Meta (les sis són dels EUA), dominen tota la nostra vida digital. Qualsevol fallada als seus sistemes repercuteix de forma directa en la nostra vida quotidiana i, alhora, depenem dels qui controlen aquests oligopolis.
