Mazón i el descrèdit de la política
Ahir es va complir el primer aniversari de la gran tragèdia de la dana de València, que va provocar 229 morts. Molts damnificats no han pogut refer les seues vides, les zones afectades continuen lluny d’estar reconstruïdes i, paradoxalment, el president de la Generalitat valenciana, Carlos Mazón, continua sense dimitir. Durant aquests dotze mesos ha quedat àmpliament acreditat que ell personalment –i també el seu govern– es va comportar de forma negligent quan les pluges torrencials ja provocaven estralls. L’Aemet havia activat l’alerta roja al matí, per la qual cosa si s’haguessin aplicat els protocols d’emergències, totes o almenys la majoria de les morts s’haurien pogut evitar. Però Mazón va decidir mantenir la seua agenda, que incloïa un dinar al restaurant El Ventorro amb la periodista Maribel Vilaplana. Diversos mitjans van publicar dimarts que durant les gairebé quatre hores que es va estar en aquest local el 112 va rebre 35 trucades per minut demanant auxili. Ha quedat provat que va mentir en diverses ocasions: sobre l’hora en la qual va assumir el comandament de les operacions o quan va dir que estava puntualment informat en tot moment. A més, ha utilitzat el seu govern per difondre vídeos manipulats. Per si tot això fos poc, en els darrers dies s’ha sabut que, després de sortir del restaurant, va acompanyar la periodista al pàrquing on aquesta tenia el seu vehicle en lloc d’acudir directament al Palau de la Generalitat. Ha estat a partir d’aquesta nova revelació que el seu partit, el PP, ha començat a desmarcar-se’n tímidament després d’haver-li donat suport durant tot aquest temps malgrat les múltiples evidències que demostraven una conducta impròpia d’un responsable institucional davant d’un desastre com el de la dana. I com a cirereta d’aquest pastís indigerible, el president del Govern valencià va acudir ahir al funeral d’Estat celebrat al Museu de les Ciències, quan les principals associacions de familiars de les víctimes havien demanat que no hi fos present. Ho va fer després que al matí hagués protagonitzat una declaració institucional en la qual la seua única autocrítica va ser que “vam provar de fer el millor en una circumstància inimaginable, però en molts casos no va ser suficient, i avui de nou ho hem de reconèixer”. Dirigents com Mazón desacrediten no únicament el seu partit, sinó el gruix de la classe política en benefici de la ultradreta. En una de les últimes pàgines de la seua monumental biografia de Hitler, l’historiador Ian Kershaw situa entre les claus que van permetre el seu accés al poder, a part de la humiliació patida per Alemanya a la Primera Guerra Mundial i la crisi econòmica, “una forta polarització social, política i ideològica i el que es percebia en general com un complet fracàs d’un sistema polític desacreditat”. S’assembla força al panorama actual.
