La falta de gestió castiga els pagesos i les zepes
Més d’un centenar de tractors van participar ahir en la marxa de protesta pel centre de Lleida ciutat contra les zones d’especial protecció per a les aus (zepa), organitzada per diversos sindicats i entitats agràries. Els pagesos argumenten que les limitacions que imposa l’administració a la seua activitat en aquestes àrees, que sumen un total de 540 quilòmetres quadrats, principalment en l’àmbit del canal Segarra-Garrigues, afecten la viabilitat de les seues explotacions. Entre altres qüestions, exigeixen poder disposar del mateix reg que a la resta de camps, que es permeti la instal·lació de granges o magatzems (afirmen que la llei no els prohibeix), compensacions econòmiques per les restriccions, que no es veti la plantació de fruiters o que es gestioni millor la fauna cinegètica que prolifera en aquests paratges. Per això, reclamen directament la supressió. Cal comprendre el seu malestar, però una de les claus que ho expliquen és que les institucions implicades –Generalitat, Estat i la Unió Europea– no s’han pres realment de debò la gestió de les zepes. N’hi ha prou amb assenyalar que van ser creades fa quinze anys i encara no s’ha constituït l’òrgan rector que hauria de vetllar per la compatibilització dels cultius i la conservació del medi.
Com sol succeir sempre, aquesta mobilització també ha generat controvèrsia a nivell polític. No obstant, crida l’atenció que la Generalitat, que com a administració més pròxima hauria de ser la principal interessada a promoure la posada en marxa d’aquest ens, no ho hagi fet fins ara malgrat que durant aquest període els tres principals partits catalans han tingut responsabilitats de govern. La viabilitat de les explotacions agràries i la conservació de la biodiversitat no haurien de ser excloents entre si. Per aconseguir-ho, és necessari que l’administració sigui la que marqui les pautes parlant amb totes les parts implicades. Mantenir l’actual inacció és la millor manera de garantir que continuarà el malestar per les zepes.
Desallotjaments a les Borges
Un ampli dispositiu dels Mossos d’Esquadra va procedir ahir al desallotjament dels ocupants de 19 pisos dels blocs del carrer Santiago Rusiñol de les Borges Blanques, on els últims anys s’han registrat nombrosos incidents. Alguns afectats van denunciar que no se’ls ha ofert cap alternativa. Cal analitzar cas per cas, però el que no era viable era que continuessin vivint en pisos que, d’acord amb la normativa, són inhabitables. I com diu l’alcalde, l’ajuntament no pot assumir per si sol la responsabilitat de la situació, sinó que la Generalitat ha d’intervenir en l’assumpte.
