Discursos d’odi a l’alça arreu
L’atac terrorista protagonitzat diumenge per dos homes –un de 50 anys i el seu fill de 24– que van disparar contra unes 2.000 persones que celebraven a la platja Bondi de Sydney l’inici de la festivitat jueva de la Hanukkà, amb 16 morts i més de 40 ferits, és una mostra atroç de les conseqüències que poden tenir els missatges d’odi contra determinats col·lectius, ja sigui per origen, religió o condició social. Es tracta d’un atemptat antisemita, els autors del qual serien simpatitzants de l’islamisme radical. Vivim temps d’una polarització galopant marcada pel traç gruixut i la simplificació. Que el Govern d’Israel hagi massacrat la població palestina de Gaza no implica que tots els jueus en siguin responsables. Que hi hagi immigrants que delinqueixen no suposa que tots siguin delinqüents. Que l’exèrcit d’un país n’hagi bombardejat un altre tampoc significa que els seus ciutadans en siguin els responsables. Que els grups extremistes s’aprofitin de les xarxes per captar adeptes i difondre els seus postulats intransigents és un gran problema.
Tanmateix, encara és pitjor que siguin els líders polítics els que adoptin aquest llenguatge. Només cal veure Donald Trump, un especialista a sembrar l’odi. I també cal remarcar que mentre els principals líders mundials condemnaven l’atac contra la comunitat jueva de Sydney, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va deixar entreveure que el Govern australià, que ha reconegut l’Estat de Palestina, encoratja les accions antijueves i, per acabar-ho d’adobar, un dels seus ministres ultranacionalistes va afirmar sense embuts que “les seues mans estan tacades de sang”. O sigui, qualsevol govern que gosa criticar Israel és un antisionista i és el responsable de qualsevol atac als jueus al seu territori. És el signe dels temps, en el qual s’emmarca l’àmplia victòria d’un ultradretà, que és un fervent defensor de la dictadura d’Augusto Pinochet, a les eleccions presidencials de Xile.
Sánchez aposta per resistir
Pedro Sánchez va deixar clar ahir que aposta per resistir fins al final de la legislatura. Va afirmar estar “carregat d’energia” per afrontar “campanyes personals, mentides i fang” i va anunciar que presentarà un pacte per l’emergència climàtica i que hi haurà un abonament de transport mensual per a tot Espanya. No dubtem de la seua determinació d’aguantar, però no compta amb els suports polítics suficients per tirar endavant els pressupostos i altres iniciatives de pes, i l’evolució de la investigació sobre presumpta trama corrupta vinculada a Ábalos i Santos Cerdán, que afecta de ple la seua imatge, està fora del seu control.
