De l’excepció a la norma
De l’excepció a la norma. L’alcalde Miquel Pueyo es va haver de sotmetre a una qüestió de confiança al no aconseguir tirar endavant els pressupostos del 2022. Era la primera vegada en la història recent de Lleida. El ple va rebutjar els comptes elaborats per ERC i Junts, perquè el Comú ja havia deixat l’equip de govern. Pueyo no va superar la confiança, però l’oposició, amb l’actual alcalde, Fèlix Larrosa, al capdavant, no va ser capaç de presentar una moció de censura, i els pressupostos es van aprovar de forma automàtica. El que no havia passat en 40 anys es repeteix en 4. Ahir va ser Larrosa qui va veure com l’oposició en ple li tombava els comptes i l’últim dia de l’any s’haurà de sotmetre a una qüestió de confiança al ple de la Paeria. Com va passar el 2021, la moció de censura sembla un horitzó improbable, perquè hauria d’alinear forces polítiques a priori antagòniques, però la severa derrota de l’equip de govern, com així va ser el 2021, perjudica la imatge d’estabilitat que fins ara oferia el PSC, que anava de la mà de Junts a la Paeria. “M’he quedat sense parella de ball”, va reconèixer ahir l’alcalde Larrosa. La capacitat negociadora de l’equip de govern queda en dubte. Sorprèn que l’oposició esgrimeixi els mateixos arguments que va donar el PSC fa quatre anys per no tirar endavant els comptes del 2022. I això no és bo. Barcelona també va aprovar els últims pressupostos a través d’una qüestió de confiança. Sembla que el que va nàixer com un instrument excepcional per desbloquejar situacions límit s’està normalitzant com a via ordinària de govern. I això és una mala notícia. Els polítics han de posar els interessos de la ciutat per sobre de les estratègies partidistes i els horitzons electorals. De moment, l’últim dia de l’any, quan surti l’Home dels Nassos a recórrer els carrers de Lleida, hi haurà un ple extraordinari per saber si Larrosa supera la moció de confiança. La qüestió de fons no és jurídica –el mecanisme és legal i legítim–, sinó política. Quan el diàleg fracassa de manera recurrent, quan les negociacions se substitueixen per ultimàtums i els pressupostos es converteixen en armes llancívoles, alguna cosa més profunda s’està erosionant. La desafecció política no sorgeix del no-res.
Indefensió
Som conscients que les molèsties que ocasionen les grans obres són un peatge per avançar, però que a les portes del Nadal més de 100 cases de l’Horta es quedin sense aigua perquè s’ha trencat una canonada de les obres de la MAT genera una sensació d’indefensió. Cal supervisar més i millor els plans de treball.
