Més habitatge públic per contenir els lloguers
L’any 2025 va ser bo per a l’ocupació. A la província de Lleida la Seguretat Social va guanyar 5.473 afiliats, fins a assolir els 211.966, mentre que el nombre d’aturats que hi ha registrats era de 15.789 al desembre, el més baix des de l’any 2007, poc abans que esclatés la bombolla immobiliària. Resulta cridaner que en contrast amb aquella època, els índexs de pobresa són més grans i les dificultats d’accés a un dret bàsic com és el de l’habitatge, també. Dos fets que expliquen aquesta substancial diferència són, d’una banda, que ara abunden els treballs amb salaris baixos i, per una altra, que en el període previ a la crisi les entitats bancàries facilitaven crèdits hipotecaris pel 100% del valor de compra d’un pis. La contrapartida amarga d’aquest segon factor va ser l’allau de desnonaments que es van portar a terme quan moltes persones van perdre la feina o van veure retallada la seua retribució i no van poder assumir el pagament dels rebuts de la hipoteca. Precisament, des d’aleshores els bancs ja no donen préstecs que cobreixin la totalitat del cost de l’habitatge, sinó que la gran majoria arriben a tot estirar al 80%. Això ha provocat que el mercat del lloguer hagi guanyat molta rellevància en els darrers quinze anys, perquè un bon nombre de famílies i de joves no disposen dels recursos necessaris per afrontar una compra. L’augment de la demanda inicialment va comportar també que hi hagués una oferta de pisos més gran en arrendament, però al llarg del temps aquesta ha crescut menys que la primera i els preus s’han acabat incrementant de forma molt important. La Generalitat va intentar aturar aquesta escalada amb la declaració de zones de mercat residencial tensionat, que inclouen 21 municipis de Lleida i un total de 271 a Catalunya –on resideix el 90% de la població– en els quals es fixa un límit per a l’import mensual del lloguer. Arran d’això, es va disparar l’oferta d’arrendament d’habitacions i de temporada, dos fórmules que permetien eludir aquest límit. Sigui per aquest fenomen o per altres motius, el cost del lloguer ha continuat a l’alça. Com vam publicar ahir, un informe del portal immobiliari Idealista indica que Lleida va ser la província espanyola on més va pujar el 2025, amb un 16,4%, fins a una mitjana d’11,5 euros per metre quadrat. Justament, amb el nou any acaba d’entrar en vigor la normativa aprovada pel Parlament que també estableix un màxim per al lloguer d’habitacions i de temporada, per la qual cosa caldrà esperar un temps per comprovar si resulta efectiva. I encara caldrà esperar més per veure si la construcció de pisos socials promoguda per la Generalitat avança al ritme anunciat pel president Salvador Illa. La falta d’un gran parc públic d’habitatge és un dels factors que més ha contribuït a l’increment dels preus, per la qual cosa cal disposar-ne com més aviat millor.
