Les ciutats intermèdies, claus per a Catalunya

Catalunya sempre s’ha queixat del centralisme de Madrid, i amb raó. No obstant, a nivell català també hi ha motius per queixar-se del centralisme de Barcelona. La capital i la seua àrea metropolitana sumen gairebé la meitat de la població. Cal ser conscients del seu pes, però això no hauria de servir com a excusa perquè les inversions públiques i les privades pactades amb l’administració contribueixin a concentrar encara més l’activitat econòmica en aquesta zona, sinó que per a un desenvolupament equilibrat del territori caldria fer més aviat el contrari. Les ciutats intermèdies poden jugar un paper fonamental per assolir aquest objectiu i ahir es van posar sobre la taula les seues fortaleses, debilitats i reptes de futur en una jornada organitzada per la Fundació Privada Horitzons 2050 i SEGRE a la Llotja. Hi va quedar patent que una de les qüestions que sens dubte cal millorar és la de la mobilitat. Mentre s’han fet grans inversions en l’AVE, els trens de la línia de Manresa són tan lents com fa mig segle, i el mateix passa amb la resta dels regionals i de Rodalies. L’Estat ha potenciat la xarxa de ferrocarril que connecta les principals ciutats a costa de la que enllaça més municipis i, a més, les comunicacions intercomarcals per carretera, que depenen majoritàriament de la Generalitat, també són deficients. D’altra banda, la majoria d’aquestes ciutats disposen d’un teixit empresarial dinàmic, i les universitats creades fora de Barcelona a finals del 1991 han facilitat la formació i captació de talent. En aquest sentit, la Universitat de Lleida està sent pionera a l’hora d’anar més enllà perquè el seu influx superi els límits del municipi en què s’ubica. Fa una dècada va apostar per assumir les titulacions que la UPC impartia a Igualada quan aquesta universitat va decidir desvincular-se’n. I durant aquest temps ha ampliat notablement la seua oferta fins a configurar un segon pol universitari a la Catalunya central juntament amb el de Vic. I en clau de Ponent, aquest curs ha estrenat la seu d’Infermeria a Tremp, que es converteix en la segona titulació d’ensenyament superior que s’ofereix al Pirineu després que fa un lustre s’implantés la d’Inef a la Seu d’Urgell.

Potser aquest model sigui una bona opció per a les ciutats intermèdies: més que aspirar a créixer amb l’objectiu de tenir com més habitants millor, apostar per estar més ben connectades amb els municipis del seu entorn i exercir com a motor territorial, exigint alhora a l’administració tenir més pes en les seues decisions. Aquesta és la línia a seguir que va proposar Josep Maria Llop, responsable de la càtedra Unesco de ciutats intermèdies en la qual col·labora la UdL i un dels urbanistes més prestigiosos de Catalunya i de l’Estat, que va destacar que a nivell mundial la majoria de la població urbana resideix en aquest tipus de localitats.