Edificis amb falta de manteniment
L’ensorrament d’una casa habitada a Vilanova de Bellpuig dimecres a la matinada es va saldar per sort sense víctimes mortals, malgrat que dos homes van quedar atrapats sota la runa i els Bombers van tardar gairebé quatre hores a poder rescatar un d’ells. Fa pocs dies també es va enfonsar la teulada d’un edifici a Alfarràs on no vivia ningú. Els casos d’esfondraments són relativament freqüents a les comarques de Lleida, que compten amb un parc immobiliari envellit. A Lleida i els principals municipis, al voltant de la meitat dels edificis tenen més de 45 anys, i aquest percentatge és bastant més elevat en molts pobles. Això fa que per garantir el seu bon estat calgui fer accions de manteniment, així com de rehabilitació per reparar elements deteriorats. Tanmateix, són pocs els propietaris –tant si són individuals com comunitaris– que dediquen prou recursos a aquest aspecte. Hi ha vegades en què això es deu senzillament a la falta de disponibilitat pressupostària, però el cert és que en general no se li dedica prou atenció. Així ho demostra el fet que des del 2014 fins a mitjans de l’any passat únicament havien sol·licitat passar la Inspecció Tècnica dels Edificis (ITE) poc més de 5.000 immobles de Ponent, quan la normativa la imposa a tots els que compten amb més de 45 anys d’antiguitat. Això suposa que només han estat inspeccionats aproximadament un 7% dels que hi estaven obligats. I per acabar-ho d’adobar, la mateixa administració tampoc incentiva aquest tipus d’actuacions, excepte en campanyes molt concretes, i, el que és pitjor, tampoc ha estat capaç d’aprofitar els fons Next Generation que la Unió Europea va destinar específicament a aquesta finalitat després de la covid.
La ciutat de Lleida n’és un clar exemple, ja que tenia disponibles gairebé deu milions d’euros per a la rehabilitació de blocs de pisos socials antics i la gran majoria d’aquest pressupost s’ha acabat perdent per falta de sol·licituds, entre altres coses perquè les diferents administracions amb competències en la matèria no han estat capaces de preveure mecanismes que suplissin la falta de capacitat de les comunitats de propietaris per assumir tots els tràmits requerits.
Falta autocrítica
La compareixença ahir del ministre de Transport, Óscar Puente, per tractar el caos a Rodalies i l’AVE no va aportar res nou al que s’esperava: l’oposició va demanar la seua dimissió i el ministre va argumentar que la xarxa ferroviària encara arrossega la desinversió de l’època en què va governar el PP i que les ruptures de carril són relativament habituals a tot Europa. Com gairebé sempre, es troba a faltar l’autocrítica.
