El Pirineu necessita més habitatge assequible

Participants en la mobilització que va tenir lloc dimecres a la Seu d’Urgell en el marc de la vaga de docents van posar de manifest que els centres del Pirineu tenen problemes per cobrir les vacants perquè hi ha borses de substituts per a diferents especialitats que estan buides. Un dels motius d’aquesta conjuntura, a part de la tradicional reticència de part dels mestres i professors a optar a places allunyades de les zones més poblades, és el preu de l’habitatge. D’una banda, des de fa temps hi ha moltíssims problemes perquè les persones que per treball o un altre motiu han de residir temporalment en comarques com l’Alt Urgell, la Cerdanya, la Val d’Aran o el Pallars Sobirà trobin pisos de lloguer disponibles. I si tenen sort i n’hi ha algun, els preus són molt alts, la qual cosa ha portat que hi hagi casos de treballadors que s’han allotjat en caravanes. Quin incentiu pot tenir un mestre per inscriure’s a la borsa de substituts per a aquest territori sabent que si li assignen mitja jornada en un centre el cost del lloguer i la manutenció s’emportarà gairebé la totalitat del seu salari? El cost de l’arrendament és notablement més gran en els municipis del Pirineu que en els del pla, i el mateix succeeix amb el de la compra. Com detallem avui, adquirir una casa a Vielha requereix els ingressos mitjans de 12 anys, mentre que a la Seu d’Urgell es menja la renda de deu anys. Mentrestant, a Lleida ciutat està lleugerament per sota dels set.

Aquesta situació és l’altra cara de la moneda del benefici que ha suposat per a aquestes comarques l’augment del turisme, que ha fet que els propietaris de pisos hagin prioritzat destinar-los a ús turístic, perquè la seua rendibilitat és notablement més alta que la d’un arrendament convencional. El Govern de l’Estat, la Generalitat i diversos municipis han aplicat mesures per intentar limitar i revertir aquesta tendència. Així, l’administració central va declarar il·legals l’any passat un total de 414 habitatges turístics a Lleida, la meitat dels quals a Naut Aran, al vetar-ne la inscripció en el registre únic de pisos vacacionals. L’autonòmica també posa límit a aquesta modalitat de lloguer i cada vegada hi ha més ajuntaments que han suspès la concessió de llicències o han imposat altres restriccions a aquests allotjaments. No obstant, les polítiques en aquest àmbit solen tenir efecte a mitjà i llarg termini, així que per canviar l’actual realitat caldrà mantenir aquestes mesures al llarg del temps i facilitar la construcció de promocions assequibles. Els problemes per accedir a una llar estan a l’ordre del dia a Lleida i tot Catalunya, però al Pirineu encara són més apressants. Fa una setmana dèiem que aquesta zona necessita una discriminació positiva en matèria d’inversions públiques i ara cal afegir que també ha de ser prioritària en matèria d’habitatge.