SEGRE

Creat:

Actualitzat:

L’experiència és un grau, però també es pot convertir en un llast si es deixa passar el temps sense adaptació. Aquestes frases que poden semblar tan gastades resumeixen dos situacions diametralment oposades en el món del ferrocarril. La línia de la Pobla celebra el seu 75 aniversari en un moment dolç malgrat que, evidentment, no és perfecte, mentre que tot allò que sona a Renfe i a Adif està escatxigat de la polèmica, de les queixes dels usuaris per retards que es repeteixen dia rere dia, estacions abandonades o transbords que s’allarguen mesos, com passa amb la línia de la costa, però sobretot amb el dramàtic balanç de 115 morts en dos accidents a l’alta velocitat en tot just deu mesos en el que tot apunta a falta d’inversió en seguretat.

La línia de la Pobla és d’aquells projectes en els quals la fèrria defensa del territori permet superar dificultats, una de les més importants l’amenaça de tancament el 1984 per ser deficitària. Però els ciutadans i els territoris necessiten serveis i les comunicacions són vitals perquè el món rural tingui el present i el futur que es mereix. Fa 22 anys es va produir el traspàs de la infraestructura a la Generalitat i tampoc no ha estat sempre un camí de roses però els veïns i els números demostren que l’aposta ha valgut la pena. La línia ha comptat amb una inversió superior als 135 milions des del seu traspàs i l’any passat es van superar les previsions més optimistes i va donar servei a un total de 445.913 viatgers, una tendència alcista en la qual segurament té molt a veure la inversió de 25,9 milions en nous trens més còmodes i adaptats a les necessitats. Amb tot, no és perfecta i la millora de freqüències és una de les sol·licituds recurrents.

Però amb tots els problemes que pugui tenir la infraestructura, es pot contraposar amb una alta velocitat que cada vegada és més baixa, amb una mitjana distància que deixa molt a desitjar i un servei de Rodalies que cada vegada abandonen més viatgers per ser ineficaç, perquè un transport que no és puntual, fiable ni còmode deixa de ser un servei i passa a ser una preocupació diària, amb la incertesa d’arribar a destinació a temps o si es viurà l’enèsim problema a Rodalies, que ja gairebé sembla que no és notícia perquè és tristament habitual. En un context de campanya electoral aferrissada, hi hauria d’haver assumptes troncals sobre els quals plantejar polítiques clares, més enllà de promeses vagues i que fossin contractes amb el ciutadà. Un contracte en el qual se li assegurés que la inversió prioritària és això, prioritària i inajornable. La inversió en el manteniment de la xarxa no ofereix fotografies d’inauguracions, però dona peu a futures celebracions d’aniversaris d’èxit.

tracking