A qui donaria vostè les claus?
En aquests moments, els dirigents de Junts deuen portar ja tres dies intentant l’impossible: entendre el que va fer aquesta setmana el seu líder. Ni més ni menys que concedir una entrevista exclusiva al diari i al periodista que més mal van fer 14 anys enrere a l’independentisme, i de la més vergonyosa manera, inventant comptes a l’estranger dels llavors president de la Generalitat i alcalde de Barcelona, Artur Mas i Xavier Trias, cosa que va portar el llavors director d’aquest diari a gallejar que la seua capçalera havia guanyat les eleccions catalanes. Però no només va concedir Puigdemont l’entrevista a aquest mitjà i a aquest periodista; ho va fer a més per insultar el president espanyol amb una inhumanitat impròpia d’algú que no estigui posseït pel rancor. I tot plegat, per a què? Per afavorir el triomf de la dreta extrema i l’extrema dreta el 29 de novembre. Qualsevol altra explicació no té sentit. Compte: no és que Puigdemont no tingui raó en el fons. Pedro Sánchez l’ha amnistiat perquè el necessitava al Congrés, i si no l’hagués necessitat no ho hauria fet perquè es va presentar a les eleccions del 2023 prometent que empresonaria Puigdemont (“de qui depèn la Fiscalia?”). Així funciona la política. Feijóo faria el mateix si tingués les mateixes necessitats, i Sánchez va fer riure el Congrés el 2023 quan se li va escapar el riure a ell mateix al recordar que Feijóo afirmava que no era president perquè no volia. El riure de Sánchez es va encomanar perquè tenia raó: Feijóo no va ser president fa tres anys, fins i tot sent el candidat més votat a les eleccions, perquè no sumava majoria absoluta amb Vox, i si Junts li hagués ofert el seu suport per a la investidura l’hauria acceptat a canvi del que li haguessin exigit. Que això no se sap? Efectivament, però la seua reacció davant del regal que li ha fet en aquesta campanya Puigdemont insultant de forma —insistim— inhumana Sánchez dona pistes del que hauria fet si el president exiliat li hagués ofert fa tres anys la investidura. Què ha fet Feijóo amb el regal del líder de Junts en aquesta campanya? Doncs ni més ni menys que situar-lo en la seua primera frase en el cara a cara de dijous passat. Un cara a cara que va guanyar clarament, almenys a curt termini, Feijóo, incisiu i contundent, també aspre i maleducat, davant d’un Sánchez desconcertantment moix, que el primer que va fer va ser demanar perdó. Quina manera de començar un cara a cara! També va guanyar Feijóo el cara a cara a mitjà termini, o almenys en un termini no tan curt com les primeres 24 hores, el que porta des de dijous passat fins diumenge vinent? Ja es veurà. Els politòlegs diuen que els cara a cara es mesuren de dos formes: com un combat de boxa, en el qual s’espera que els contrincants peguin però no juguin brut, i responent a l’espectador aquesta pregunta: a qui dels dos donaria vostè les claus? Nosaltres també.