La realitat del mercat laboral

El futur mercat laboral El 2014, amb un 25 per cent d’atur a Espanya, Antoni Condal –director de RRHH del Grup Alimentari Guissona– pronosticava a l’epíleg del meu llibre secrets per trobar la millor feina, que amb la crisi quedin relegades moltes professions i que apareguin noves oportunitats. Entre els sectors amb més potencial de creixement assenyalava el de la salut (la nanomedicina o la bioinformàtica), el de l’automatització industrial (enginyers de comunicació entre dispositius, experts en robòtica i IA) o el de la tercera edat (fisioterapeutes i gerontòlegs). Avui podríem afegir altres professions com les relacionades amb la mobilitat dels productes i les persones, els enginyers en combustibles renovables, en disseny de mitjans de transport sostenible o en logística.

També ens deia que, per deixar enrere aquelles alarmants xifres d’atur, era necessari apostar per la formació permanent i la flexibilitat. Una dècada després, els seus pronòstics van demostrar ser precisos i, encara que ja molts no recordin aquelles xifres i les seues dramàtiques conseqüències, continua sent necessari assenyalar que el millor mètode per no repetir-les és apostar per la formació contínua, que, impulsada pel motor de la proactivitat, ens permeti a tots no tornar a aquella dura realitat. Temor del futur mercat laboral? Algú em va dir una vegada que només han de tenir por del futur aquells que visquin en un present equivocat.

No tenir por dels reptes d’un mercat laboral en permanent canvi passa per tenir confiança en nosaltres mateixos. Un tret de personalitat que ha d’estar assentat al conèixer les nostres competències i que treballem amb elles per enfortir-les. Altrament, una autoconfiança sense contingut es transformaria en arrogància.

Si volem, d’aquesta manera, que la confiança en nosaltres mateixos ens aporti valor, haurà de passar per sustentar-se en la realitat a la qual toqui enfrontar-nos i que haurà d’estar formada per una combinació d’aspectes centrals i actuals (sostenibilitat, fórmules híbrides d’organització, intel·ligència artificial, lideratge basat en valors...) i altres que a data d’avui probablement no puguem encara imaginar. Si Heràclit –50 aC– ens va explicar a tots el seu concepte del canvi, amb la seua frase “no et banyaràs dos vegades al mateix riu”, avui, més que en qualsevol moment, el riu del mercat laboral està en constant canvi, fet que porta a la necessitat d’especialitzar-nos en les tecnologies disruptives com a eines que permetin que el canvi no ens deixi en la banqueta dels suplents o el que és pitjor, que ens treguin de l’alineació. La clau d’accés al mercat laboral Si fins fa molt poc temps era suficient amb tenir una clau que ens permetés l’accés a un lloc de treball, en el futur, continuar amb aquesta clau convencional representarà un risc, ja que estan canviant els panys d’accés al mercat laboral i serà necessari comptar amb una clau mestra que ens permeti accedir a més d’una empresa i d’un projecte en els quals siguin aplicables els nostres coneixements i experiència alineats amb les portes que pretenem traspassar.