Paul Ekman i el cas DGAIA

Emocions universals

Va ser l’investigador Paul Ekman qui ens va indicar a tots que hi ha unes emocions bàsiques que es manifesten idènticament a totes les persones, independentment de la seua cultura, ja que tenen un origen biològic. I sí, tots experimentem horroritzats les emocions més negatives al conèixer la violació de la francesa Gisèle Pelicot.

El que alguns no esperàvem és que, tan a prop nostre, ocorregués un fet d’aquesta perversa naturalesa. Resultant que no només som capaços d’experimentar les mateixes emocions que els altres, sinó també de crear els mateixos monstres que les desencadenen, com ho demostra el que s’està publicant sobre la DGAIA.

Cas DGAIA

La Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència és una organització destinada a promoure el benestar de la infància i dels adolescents i que, pel que s’està publicant, està immersa en una tremenda crisi relacionada amb la pederàstia i la malversació, la qual cosa, aquesta última, fins i tot sent important, no ho és gens, comparada amb el suposat fet que una nena de 12 anys que havia d’estar emparada per la DGAIA estigués, suposadament, sota una xarxa interna de pederastia. I és que en la nostra societat hi ha alguns dels seus membres que, encara que pocs són massa, són uns monstres, unes bèsties amb empatia zero a les quals cal combatre o almenys controlar.

Sota el focus de la sospita

Ningú sap cap a on estaven mirant els qui tenien la responsabilitat de vetllar pel bon funcionament de l’organització. Uns fets que van succeir ja el 2021 i que no han sortit a la llum de la mà dels qui havien de vetllar per tal funcionament i sí d’una consciència individual que va ser incapaç de carregar amb el pes que hauria significat ocultar aquesta perversitat.

D’altra banda, no sé si admirar o criticar l’enteresa de les autoritats que estan donant la cara, ja que si la majoria hauríem aparegut desconsolats, ells/elles ho fan sense despentinar-se. Una vegada més la maldat s’acarnissa amb les nostres mares, esposes, filles, nebodes o veïnes pel simple fet de ser dones i en aquest cas en la pell d’una nena que havia de ser protegida i no violada.

Convocatòria d’emocions

Aquesta desgràcia només podia convocar una part del nostre aparell emocional, aquell que és capaç de produir les emocions negatives com: la ira, que ens porta a l’enuig i a exclamar que no és possible continuar així; la por, que ens avisa que els que tenen tasques de responsabilitat pública no s’han d’adormir; el fàstic, davant d’aquelles feristeles capaces d’aprofitar-se de la innocència d’una nena; la sorpresa que uns fets tan durs tardin a sortir a la llum pública cinc anys i, finalment, la tristesa, que ens embarga a tots, al pensar que, si són les coses com estan sortint a la llum, la nostra pesada Administració ha estat incapaç d’evitar una tragèdia com aquesta.