De l’atiquifòbia a l’ergofòbia

Por al fracàs

Quan ens referim a la por al fracàs en general, ho estem fent a l’atiquifòbia i, quan ho fem al cas particular que l’esmentada por sigui desencadenada per la feina, estem davant de l’ergofòbia. Una por en aquest cas que es pot manifestar com un sentiment irracional i paralitzant a l’hora d’enfrontar-nos tant al nostre acompliment laboral habitual com davant de nous desafiaments, i això entre persones que desitgen treballar. Tenint en compte la importància que la feina té per a la gran majoria de la població, les conseqüències negatives de patir aquest símptoma arranca en el camp laboral i acaba afectant aspectes personals i socials en general. Parar atenció a les causes que provoquen l’esmentada por i a les fórmules d’afrontament són sens dubte la millor manera d’evitar-ne les conseqüències pernicioses, millorant la nostra carrera professional, la nostra satisfacció laboral i felicitat personal.

L’autocrítica

Un dels principals desencadenants de l’ergofòbia és l’autocrítica que, malgrat que és un procés cognitiu que exercit amb control és beneficiós, deixa de ser-ho i es converteix en una cosa negativa quan no admet en nosaltres mateixos certes imperfeccions. Jutjar amb excessiva severitat les nostres pròpies actuacions pot ser un camí perillós si volem assolir l’èxit professional, i podria arribar a posar en risc la nostra salut mental. Quan l’autocrítica se centra només en els nostres defectes i en l’autoculpabilització, passa a convertir-se en un càstig emocional amb resultats destructius. Hem de ser capaços d’acceptar les nostres limitacions a l’hora de jutjar-nos i alhora posar en relleu els nostres èxits com a element capaç de minimitzar l’impacte dels fracassos.

La resiliència

Si en enginyeria de materials s’entén la resiliència com la capacitat d’aquests materials de recuperar la seua forma després d’un esforç, en psicologia podríem entendre-la com la capacitat de les persones de mantenir la seua personalitat després de ser sotmeses a situacions d’estrès. Així doncs, millorar la nostra resiliència és una de les fórmules que millor resultat ens pot donar a l’hora d’afrontar la por al fracàs professional. Augmentar la resiliència és com augmentar les nostres defenses emocionals davant possibles atacs interns i externs.

Si volem comptar amb les forces necessàries que ens permetin afrontar els desafiaments que se’ns presentin, hem de començar per no enganyar-nos creient a cegues en la cultura de l’èxit, i acceptar una certa aparició dels fracassos com petites pedres en el camí de l’aprenentatge i en la recerca de l’èxit. Confiar en les nostres possibilitats amb una visió realista ens ajudarà a complir els nostres objectius i, si apareix l’ergofòbia i no som capaços de deslliurar-nos-en, podem confiar en els professionals de la psicologia, capaços de millorar la nostra resposta conductual.