Coses de l’algoritme
L’algoritme sap alguna cosa de mi que jo desconec. Ho sospito perquè, darrerament, quan entro a qualsevol web, entre altres futileses m’apareixen anuncis d’assegurances que cobreixen l’import de l’enterrament sense que hagi cercat res que hi estigui relacionat, ni n’hagi parlat amb ningú, ni tan sols mai m’hagi passat pel cap consumir aquest producte luctuós. El primer cop que aquesta publicitat macabra va fer pampallugues a la pantalla de l’ordinador, no en vaig fer gens de cas. Però, quan ja ha fet acte de presència més sovint del que voldria, m’ha fet pensar en què pot haver detectat l’algoritme per classificar-me com a client potencial.
De fet, les paraules equivalents “algoritme” o “algorisme” s’han fet presents a les nostres vides amb la popularització d’internet, tot i que, en realitat, tenen un origen llunyà en el temps i l’espai. En concret, venen de la Pèrsia del segle IX. Us sona Muhammad ibn Mussa al-Khwarazmi? Doncs del cognom d’aquest matemàtic en deriva ni més ni menys que la paraula “algorisme”, però el concepte ja l’havia tractat centenars d’anys abans (al segle III aC) el grec Euclides, qui va incloure en la seva obra Elements el mètode que després es va denominar “algoritme d’Euclides”, útil per calcular el màxim comú divisor entre dos nombres enters. Tanmateix, va ser la també matemàtica Ada Byron –comtessa de Lovelace i filla del poeta romàntic Lord Byron– la primera que va codificar un algoritme perquè el pogués processar una màquina.
Actualment, amb l’ajut de la intel·ligència artificial, les corporacions recapten dades massives dels usuaris a partir de la petjada digital que deixem quan interactuem amb la xarxa. Per això, l’algoritme detecta en els nostres clics quins gustos tenim, què ens fascina, amb qui interactuem més i quants cops i quanta estona mirem una imatge. Però, tot i això, per què ha arribat a la conclusió que m’interessa contractar una assegurança determinada, quan no és així? Doncs simplement perquè, del conjunt de la meva activitat digital, ha deduït la meva franja d’edat i, a partir d’aquí, ha conclòs que hi ha força probabilitats que vulgui aquest producte concret. Si ignoro aquests anuncis, al cap d’un temps l’algoritme entendrà que no m’interessa i deixarà d’insistir. Els humans som així de previsibles.
