La promesa eterna
Cada any ens prometen que serà el darrer cop. Que Europa ja ha decidit que això de bellugar les hores amunt i avall ja s’ha acabat. I nosaltres els volem creure, però arriba l’octubre i tornem al mateix de sempre: a les tres de la matinada seran les dues, i que a les sis de la tarda, de sobte, ja serà negra nit, com si el temps fos una joguina que podem desmuntar i muntar al nostre gust.
Argumenten que el canvi d’hora estalvia energia, i això era cert quan les bombetes escassejaven i el sol marcava el ritme dels jorns a les fàbriques. Ara, quan l’electricitat s’ha convertit en un bé de primera necessitat, imprescindible tothora i arreu, és difícil defensar que avançar o endarrerir el rellotge ens farà més eficients. Tanmateix, la tradició pesa i sembla que no hi ha ningú prou audaç per aturar aquest desgavell. El problema, però, potser és un altre: decidir amb quin dels dos horaris ens quedem, ja que mai plou al gust de tothom. L’horari d’hivern és el més proper al solar, pel fet que només s’hi diferencia una hora i és el més beneficiós pels cicles biològics. Per contra, suposa que en els mesos d’hivern a mitja tarda ja és fosc. Mantenir l’horari d’estiu ens separa dues hores de l’horari solar i fa les tardes més llargues amb la càrrega que al matí és fosc fins més tard. Ambdues opcions tenen avantatges i inconvenients, defensors i detractors, i el debat resta obert.
Sigui com sigui, avui el ritual del canvi d’hora ha perdut dramatisme. Qui no recorda els avis o els pares recorrent la casa per actualitzar tots els rellotges: els de polsera, els de paret, els despertadors o el del forn. Ara ja no cal. La majoria ja porta l’hora al mòbil o al rellotge digital. Ja és més difícil que algú es despisti i arribi tard o massa aviat, perquè el canvi és automàtic.
Al final, sembla que el canvi d’hora no serveix per estalviar llum, ni per ordenar millor els dies. Una veu autoritzada en aquest debat és la Barcelona Time Use Initiative, una organització que advoca pels horaris més coherents amb la natura i els ritmes humans. Adverteix que el canvi d’hora causa fatiga, altera la concentració i redueix el rendiment físic, per això demana a les institucions europees que fixin un horari permanent el més alineat possible amb la llum natural. Tant de bo escoltin.
