Trepitja fort

Els Lax’n’Busto són el grup de la meva adolescència. I això és una mica com dir que són el grup de la meva vida, perquè els escoltava en aquell moment en què començava a decidir què m’agradava i què no. Tinc el sarró ple de records de concerts a Lleida i a pobles. Potser és el grup que més vegades he vist tocar en directe. Ningú els pot negar que són uns obrers de la música i que van picar pedra de valent, en una època en què encara hi havia botigues on podies comprar discos, tinc uns quants CD seus a casa els pares, i els músics encara es podien guanyar la vida així.

Evidentment els gustos van canviant i després han arribat molts altres cantants i bandes, però els Lax són sempre un port segur, un lloc on tornar. No saps mai si per la música en si o per retornar a l’època en què els escoltaves, no sé si més feliç, però segur que més jove. I es veu que això li deu passar a més gent perquè l’any passat van tornar per fer un parell de concerts solidaris a Luz de Gas. El cantant original, en Pemi Fortuny, se’n va anar a fer cooperació a l’Àfrica i aquest retrobament era per donar suport a un dels seus projectes. La resposta del públic va ser aclaparadora i aquells dos concerts van derivar en una gira. Aquesta setmana, a la família, hem donat la benvinguda a un nou membre, el Roc. I evidentment si sou seguidors de la banda, de seguida us vindrà al cap Trepitja fort. La cançó es va publicar, dins del disc Llença’t, segurament el més mític del grup, el 2000. Aquell any, he fet la consulta a l’Idescat, hi va haver una vintena de recent nascuts que es van dir Roc, el 2012 eren 200 i la tendència s’ha mantingut. No en tinc cap prova, però ja podria ben bé ser que els adolescents i joves que van escoltar aquell Trepitja fort se’n recordessin quan va arribar el moment de posar el nom al seu menut. La lletra de la cançó és una descripció bastant exacta de què vol dir ser mare o ser pare. Tothom que ha tingut un nadó sap com es transforma la mida de tot i com d’al·lucinant és veure com creix. Però sobretot el desig profund que el petit o la petita tinguin una vida plena, “sigues més valent del que he estat jo”. “A tu, petit vailet, t’ensenyaré més del que he après”, diuen els Lax, una declaració d’intencions genuïna. Així que Roc, ja ho saps, trepitja fort.