Convideu-los a la festa

En un grup de criança respectuosa en què escriuen mares per compartir la seva experiència per Internet, n’hi ha una que planteja que no hi ha cap nen de l’escola que convidi el seu fill a la festa d’aniversari. El xiquet no té res de dolent, no ho entén i se sent trist. Algunes mares se solidaritzen amb la situació, n’hi ha que també la viuen, d’altres que expliquen que la solució seria convidar tothom, però com que pagues per nen en molts llocs, han d’acotar el nombre d’infants i no poden fer-ho, altres famílies sí que són de convidar tota la classe en un pla més econòmic, per exemple al parc. En un dels comentaris, una mare diu que ella li deixa total llibertat a la filla per triar qui vol convidar i qui no, que és el seu dia i li respecta el criteri.

Hem dit que es tracta d’un grup de criança respectuosa, aquest corrent que considera que s’ha de tractar els nens efectivament amb respecte. Això vindria a ser tenir-ne en compte les necessitats i acompanyar-los amb límits clars perquè es puguin desenvolupar i madurar en un entorn d’empatia i benestar. Aleshores, la mare que deixa a criteri de la nena la llista de convidats ho fa bé? Al meu entendre, no. Si volem educar la criatura precisament amb el valor de l’empatia, encara que només sigui perquè no ens aparqui a un asil de vellets, no sembla la millor manera. És feina dels pares també empoderar els nens a fer el bé, a tractar bé els més vulnerables. I com que les famílies som capaces de detectar quin és el nen que no veiem mai a les festes, és feina de l’adult proposar-li els motius per què estaria bé convidar-lo.

És possible que al nen del principi que no conviden a les festes simplement li costi més socialitzar o que sigui una mica diferent de la majoria, potser al que li passa li han posat nom i té TEA. Gràcies a persones conegudes que han explicat que són autistes sabem quina ment tan meravellosa tenen, però també el patiment que els genera. Aquest cablejat una mica diferent del seu cervell, que de vegades els presenta dificultats, fa que el món sigui millor. L’últim a explicar que és autista ha estat el guitarrista de Sopa de Cabra, Josep Thió, que ha compost les cançons més icòniques de la banda. Qui no el voldria a la seva festa? Expliqueu-ho als vostres fills!