El Cant de la Sibil·la

Una dona amb el cap cobert i vestida amb una túnica fins als peus sosté una gran espasa i comença a descriure amb un cant monòdic, sense acompanyament instrumental, la fi del món, el dia del judici final. La melodia és severa i la intèrpret, pràcticament immòbil, fa una actuació greu i continguda. És la nit de Nadal i som en una església qualsevol de Mallorca a Matines, el que nosaltres coneixem com a missa del Gall. Fa 700 anys que aquesta escena es repeteix, que el cant de la Sibil·la profetitza la segona arribada de Crist, en aquesta ocasió per retre comptes. El text ha arribat als nostres dies en català sense modificacions, perquè la tradició s’han mantingut ininterrompudament a Mallorca i a l’Alguer. A la resta dels Països Catalans es va perdre arran de la prohibició del Vaticà després del Concili de Trento, al segle XVI. La insularitat va fer que la interdicció no arribés mai a aplicar-se de veritat. I això explica molt bé el caràcter insular, aquesta idiosincràsia col·lectiva com a poble, aïllats, moltes vegades volgudament, i sobretot obstinats. Entre això i que les comunicacions a l’època no devien ser massa fluides, la Sibil·la va seguir profetitzant i qui any passa, segle empeny, sense que el món, paradoxalment al seu missatge, hagi deixat de fer voltes. Es veu que només hi va haver tres anys que es va deixar de representar a la Seu, tot i que seguia cantant-se en parròquies, mentre la diòcesi es trobava en seu vacant, pel Capítol de la Catedral, que governava provisionalment l’església de Mallorca. No sé si s’hi escauria justament l’expressió “ser més papista que el Papa”, però en tot cas, quan va arribar un nou bisbe, es va reprendre la tradició. En un gir queer inesperat, per cert, la van cantar nens disfressats de dona, fins que el Concili Vaticà Segon en va permetre la participació a les dames.

El Cant de la Sibil·la és una de les poques manifestacions de la Mallorca profunda i arrelada a la terra, que encara no ha estat profanada pels turistes. Fins i tot, als pobles més petits hi ha un cantant que s’aprèn aquesta melodia enrevessada i els versos que anuncien crims horribles el jorn del judici final. Si la voleu escoltar a Lleida, es representarà demà a l’església de Sant Llorenç, en un intent de recuperar aquesta tradició medieval.