Ni amb tu ni sense tu
Amb els últims esdeveniments al Lleida, els més incondicionals, que em fa l’efecte que cada vegada són menys, estan, a banda de desil·lusionats, debatent-se en quina d’aquestes dos cançons es fan seues: O el vell poema d’Antonio Machado, després reciclat en copla, aquell que diu “Ni contigo ni sin ti, tienen mis males remedio. Contigo porque me matas; sin ti porque me muero”; o aquell tema de Concha Piquer: “Eres mi vida y mi muerte, te lo juro, compañero; no debía de quererte, no debía de quererte, y sin embargo te quiero.”
O sigui, un pur drama, perquè aquest Lleida d’Idiakez no aixeca cap. Dos punts de nou, o sigui en la línia de Marc Garcia, i gràcies al porter Iñaki Álvarez, perquè ara no estaríem parlant d’un paupèrrim empat sinó d’una estrepitosa, i a més merescuda, derrota. I com que, per acabar-ho d’adobar, els resultats no van ser propicis als interessos lleidatans, les places de play-off semblen ja llunyíssimes.
A falta de 18 punts per disputar, el liderat de l’Europa queda ja a 13 punts... 13; la segona plaça del Sant Andreu, a 12; la tercera de l’Atlètic Balears, a 8; la quarta del València Mestalla, a 6; i la cinquena, que tanca el play-off, que queda en mans de l’Espanyol B, a 5. I encara rai que per baix el perill també queda lluny.
Així que, vostès mateixos, caldrà anar pensant a planificar, i aquesta vegada de manera correcta, la pròxima campanya en aquesta depriment Segona RFEF.
