Adeu de la pitjor manera

Si hem de ser sincers, la derrota d’ahir del Lleida CF a Andratx es veia venir. És lògic. Els jugadors, que encara van tenir el detall de maquillar provisionalment el resultat al tram final del partit, no van ser a Mallorca. En cos, evidentment, però la ment la tenien en un altre lloc: fa diversos mesos que no cobren, que la cúpula, amb el desaparegut Pereira al capdavant, no dona senyals de vida i que se’ls acumulen els deutes en el dia a dia. Així que van viatjar sota mínims, en unes condicions impròpies d’un equip de la Segona RFEF i durant minuts i més minuts van deambular per la gespa artificial del municipal mallorquí.

El cas és que el Lleida CF va posar punt final a una temporada horrorosa i qui sap si a la història d’aquest club, d’un any de vida, que va recollir per a mal l’herència de l’Esportiu que, al seu torn, va malbaratar a partir del 2011 el currículum del veritable Lleida, amb dos presències a Primera i arribant a ser, juntament amb l’Eibar, el degà dels conjunts de la Segona divisió.

I ara què? Aquesta és la pregunta del milió. És de suposar que desbandada general i una agonia fins al 30 de juny per pagar nòmines, quinze més de juliol per pagar la inscripció i agost per quedar els deutes a zero per conèixer finalment si s’accepta o no la presència d’aquest Lleida a la competició si és que existeix algú tan inconscient per invertir en un club que amb prou feines genera ingressos.