Història en un patatar
J a està. L’Atlètic Lleida ja sap el que és guanyar en la seua estrena a la Segona RFEF. Han hagut de passar set jornades, set, però ja té els seus primers tres punts de ple dret. I ho ha fet en gran, tombant el líder de la categoria, un Barça Atlètic que va deixar molt bones sensacions al Camp d’Esports, però no en va tenir prou amb això per derrotar els de Gabri, que van tornar a evidenciar la seua pegada i també, tot cal dir-ho, les llacunes defensives. Un brillant 3-2 que va deixar enrere la titubejant arrancada de lliga i el dolorós adeu a la final de la Copa Federació aquesta mateixa setmana en una maleïda tanda de penals davant l’Ourense. Dit això, els que van ser al camp i els que van seguir el partit per televisió a través d’Esport3 van poder constatar que la gespa de l’estadi lleidatà està feta una pena. Un patatar amb més marró que verd i amb bassals, sense haver plogut, a la zona de les banquetes. Una molt pobra imatge que molt ens temem que es repetirà la setmana vinent quan les càmeres ofereixin en directe la històrica estrena de l’Atlètic Lleida a la Copa del Rei davant d’un Primera com l’Espanyol. És el que té anar per la vida amb mitges tintes en un camp que arrossega un dèficit endèmic en aquest apartat i en d’altres, tot cal dir-ho, i sense un acord ferm per posar-hi fre. I més ara que hi ha fins tres equips que pretenen gaudir-ne. En fi, alegrem-nos, almenys, de la victòria. En vindran més. Segur.
