Gairebé donen la campanada
Ahir, l’Hiopos Lleida va tenir l’oportunitat de tornar a aconseguir una victòria aquesta temporada davant un dels grans de l’ACB, però finalment no va ser possible. El resultat va ser molt ajustat, malgrat que cal tenir en compte que l’Unicaja va dominar el marcador durant gairebé 32 minuts.
Les estadístiques mostren un duel molt equilibrat. Tot i així, convé destacar que, mentre que nosaltres ens vam imposar en el rebot, l’equip rival va ser superior en dos aspectes en els quals la temporada passada érem dels millors: el contraatac (6 punts per a l’equip local i 12 per als visitants) i els punts aconseguits després de pèrdua (2 punts per part de l’Hiopos i 8 per part de l’equip de Màlaga). L’equip d’aquest any és més equilibrat quant a les prestacions dels jugadors, però amb 28 rebots defensius potser es podria haver intentat generar més contraatacs per assegurar cistelles fàcils, tenint en compte que en el primer quart només s’havia encertat 1 llançament de 5 intents.
El contraatac és un recurs molt valuós. Elevar el ritme i la intensitat obliga els rivals a entrar en un tipus de partit que no sempre els convé, especialment als equips més potents de l’ACB, que prefereixen reservar aquesta intensitat per a l’Eurolliga. Les estadístiques poden semblar simples números, però potser indiquen un petit canvi en l’ADN de l’Hiopos Lleida. Potser és un pas necessari per consolidar-se i, de moment, sembla que la línia és positiva. Tanmateix, encara queda per veure si disposem dels jugadors, l’staff i el temps necessari per implementar aquests matisos amb garanties. El partit d’ahir va ser molt estrany i desitjo que aquests canvis es duguin a terme amb tot l’equip en la mateixa sintonia per assolir la permanència com més aviat millor.
