Tocarà patir
Doncs sembla que no serà tan fàcil mantenir-nos a l’ACB. Quan a finals del mes de gener el Burgos queia al Barris Nord (73-72), qui més qui menys donava per assegurada la permanència. Granada i Burgos quedaven despenjats a la cua de la classificació, es comptabilitzaven vuit victòries en 17 jornades, després d’encadenar dos importants triomfs a Tenerife i Gran Canària, i amb quatre victòries més l’objectiu estaria complert. Fins i tot els més optimistes apuntaven a la possibilitat d’acabar entre els vuit primers i poder disputar el play-off pel títol.
Només cinc jornades després, en les quals s’han encadenat cinc derrotes, les perspectives són diferents. I no només pels cinc partits perduts, sinó perquè el Burgos, que semblava desnonat, ha guanyat tres dels últims quatre partits, i fins i tot ha sortit de les posicions de descens.
De tota manera, no crec que hàgim de ser excessivament pessimistes. De les cinc últimes derrotes, tres han arribat en pistes d’equips Eurolliga com són València, Baskonia i Reial Madrid. Les altres són més preocupants, ja que es van produir davant de Manresa i Girona al Barris Nord. La “sort” és que, a partir d’ara, la majoria de rivals són de “la nostra lliga”, o sigui d’equips que ocupen la part baixa de la classificació. Deixant a part Joventut, Tenerife, Barça, Bilbao i Unicaja, la resta de rivals també lluitaran per la salvació. Han de visitar-nos Gran Canària i Andorra, i hem de viatjar a Saragossa, Lugo, Granada i Burgos. I allà hi haurà segur la nostra permanència.
L’entrenador Gerard Encuentra assegurava la setmana passada que “l’objectiu és la permanència” i que segurament ens havíem creat unes perspectives massa irreals.
