Som sandvitx!
Si vostè té un moment, ara que ja ha passat un altre 8M, obro melonet per recordar un reportatge d’El Periódico de fa uns mesos. La meva amiga Anabel sortia a la portada per il·lustrar com la generació de dones dels seixanta i setanta som: la generació sandvitx.
Allà estem, com un trist tall de pernil dolç entre el mollam. La generació de dones, ai las, que vam tenir els arrestos de posar-nos botes camperes, jerseis de llana XL i que vam començar a definir-nos feministes, tot i que avui no ens escoltin gaire els nous corrents. Vam tenir canalla, però no vam deixar de treballar. Més xules que un onze, tu! Vam pagar el que no està escrit, en diners, temps i salut per arribar a tot arreu, com a dones i com a famílies. I no deixo al marge #algunshomesbons que hi eren, hi són i hi seran sempre.
A veure si la generació de dones que no vam deixar de treballar pels fills, ho haurem de deixar pels pares. Moltes són mares grans i ara, com tantíssims milions de dones arreu de l’univers universal, estan al mig d’un fil fràgil entre una criatura adolescent (vade retro, Satanàs!) i els pares i mares que, afortunadament, arriben sovint als noranta-molts.
I allà estàs, trist sandvitx de tu mateixa, enmig de tot aquest sistema interestel·lar que cal atendre. Per què? Doncs perquè la generació dels nostres pares, per molt que es digui, no entoma amb gaire naturalitat el tema residències, a part de la pasta que costen. I nosaltres, diguem-ho clar, ens sentim misèria humana només de pensar aquella frase que defineix “una societat amb el gos al sofà i l’àvia al centre”. Quina punxada, ospa!
I l’administració? De moment, xiula. Exemple: dona, vuitanta-molts, sorda, viu sola, però pot pujar i baixar escales. Què dius ara d’ajut per dependència, ànima de càntir! Fins al dia que, tot i ser la generació del #quiencallaotorga, se’ns inflaran els arrestos i començaran a ploure hòsties com pans. Llavors, oh, Lord!, algú dirà: farem unpladirectorperanalitzarlasituaciódelesfamíliesambmenorsigentgranacàrrecblabla...
Serà tard i estarem esgotades i emprenyades. Som sandvitx! Fem-ne una enganxina! Que segurament importa poc, tot això, però que quedi dit.
