On van els mitjons perduts?
Si vostè té un moment, avui li comparteixo un fart de riure que em vaig fer quan la meva amiga Anna m’envia una cosa d’aquelles d’Instagram que venia a donar una explicació sobre el terrible fenomen que provoca que els mitjons quedin desaparellats de manera contínua, inevitable i desconcertant. Per què sempre es perd un mitjó a la rentadora, eh, per què?
El mamífer instagramer explicava amb manifesta gravetat que la desaparició d’un dels mitjons es deuria al fet que els girs de la rentadora serien idèntics als dels forats negres de l’espai i pam!, el mitjó, diu l’home, surt disparat cap a universos paral·lels on hi hauria individus que només en necessiten un, de mitjó. La frase de l’Anna és top: “no puc deixar d’imaginar marcians d’un sol peu amb els meus mitjons!”
Perdem moltes coses al llarg de la vida. Algunes transcendents, com les persones i els animals, altres intranscendents com els mitjons o les ulleres que setmanes després trobes al congelador. Però això dels mitjons fagocitats per la centrifugació d’una màquina de rentar sempre ens ha fet ballar el cap, perquè és cosa tan senzilla com i-nex-pli-ca-ble. El cas és que vaig posar “perdre els mitjons” a Google, que ho sap tot, i hi ha un univers d’informació sobre el tema! L’hi juro! –No juris, Martí!
Un estudi d’una marca d’electrodomèstics que acaba amb “sung” investiga per descobrir on van els mitjons perduts –sona bé per títol de pel·lícula de la migdiada. La cosa és tan seriosa que en aquesta investigació han observat que cada persona perdem, marededeu!, 15 mitjons l’any. I això, amigues i amics, significa que perdem uns 1.264 mitjons al llarg de la nostra vida... Hi ha també un psicòleg que estudia el tema, Simon Moore, amb un expert en estadística Geoff Ellis, i conclouen que gran part d’aquests mitjons es perden abans d’arribar la rentadora –no rigui, no, que l’estudi ha costat pasta– i diuen més: la mida de la casa i el nombre de persones que hi viuen influeix considerablement en les possibilitats de perdre un mitjó. I per què en parlo avui? Quin cop d’aire m’ha agafat? Doncs perquè avui, 9 de maig, és el dia mundial dels mitjons perduts. Brindem! Tot i que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.
