Falla el sistema
Si vostè té un moment, crec que ens posarem ràpid d’acord en allò que és detestable. Coses no suportables ni justificables. Coses que ens fan caure al pou de la misèria de la condició humana. Coses del “sistema”.
Titulars: “La Generalitat investiga les violacions a una nena de 12 anys tutelada per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència” –Poso el nom llarg perquè si diem DGAIA potser molta gent no pot seguir el fil, oi?– Una nena de 12 anys violada unes trenta vegades, mentre depenia de la protecció d’un centre de menors. “La consellera demana comparèixer al Parlament per explicar el protocol.” El protocol, toca explicar ara? El protocol que ha fallat, explicarem? O potser hem d’explicar com modificarem el protocol perquè això no passi més? “La Generalitat expressa consternació i revisarà l’actuació.” Només faltaria. No entendré mai aquests missatges buits que es comuniquen davant de situacions tan greus. No ho sé, potser forma part d’aquesta societat nostra que es pensa que amb bones paraules tot es refreda, quan el que realment passa és que alimentem un bony que no para de créixer. El bony de la desafecció política i de la pèrdua de confiança en allò tan eteri i imprescindible que coneixem com “el sistema”. Mani qui mani. Per desgràcia, tant se val. Conec i reconec que no és fàcil gestionar les vides de les persones, ni quan ets responsable polític, ni quan ets responsable tècnic. Ni tan sols quan ets mare... I sé que en aquests moments hi ha gent implicada en aquest horror, no tothom, que ho deu estar passant francament malament. Però ha passat.
Total, tenim dos fronts. D’una banda, es destapa un error fatal que seria desitjable que no quedés només en muntanyes d’informes i expedients oberts, sinó en canvis i accions per evitar que torni a passar. De l’altra i de retruc, s’ha destapat una xarxa de pederàstia tremenda, una més, amb centenars d’animals indesitjables que espero acabin tots a la garjola i que se’ls faci tot el mal possible.
No anem bé. Falla la DGAIA, falla el VioGén, falla la protecció a la gent gran, i després tot són laments i paraules buides. Aquestes badades no són reversibles. El mal està fet i és irreparable. Ja està, ja ho he soltat. Que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.
