Animetes del purgatori
Si vostè té un moment, recorda el “parenostre a les animetes del purgatori” que ens feia despertar a l’hora, sense despertador? No el va resar mai? Vatua l’olla! No li cal cap dispositiu digital amb alarmes, cregui’m. Vostè resi un parenostre a les animetes del purgatori amb el prec de despertar-se a una hora determinada i és oli en un llum. –Pel que pugui ser, posi també algun despertadoret cinc minuts més tard, que no voldria jo acabar engarjolada per haver creat fals testimoni o, pitjor, bullida al foc, per bruixa!
La cosa és que encarem el novembre en dates en què les ànimes pul·lulen arreu i és igual quina tradició triï vostè per seguir: El dia de les ànimes, Tots Sants o el Halloween que diu que fa tanta ràbia... Tot gira al voltant de la mort, de l’esglai i de la por. És curiós com no en sortim de dissociar la mort de la por i parlem de les ànimes, sovint, com aquells ens que venen a espantar-nos i pertorbar-nos. No ho crec pas.
Ànima és una de les paraules més boniques que existeixen i va molt més enllà de la definició canònica acceptada que ens recorda que “és la part immaterial o espiritual d’un ésser viu, sovint considerada com a eterna”. Hi ha llocs amb ànima i hi ha coses que també en tenen. El pitjor que ens pot passar és vendre’ns l’ànima. El DIEC la descriu com la “Seu de la intel·ligència, la voluntat i la sensibilitat”. –T’ha flipat, oi, Martí?
S’ha de ser sensible i intel·ligent per donar valor a l’ànima i no tenir-li por. Tot i que potser és Saramago qui la descriu amb més bellesa i precisió “Dentro de nostros hay algo que no tiene nombre, ese algo es lo que nosotros somos”. Res més a dir.
Escrivia aquestes línies mentre recordava ànimes que han passat per la meva vida. Algunes fa anys que volen i ens envolten, altres van alçar el vol de fa poc i com la noto. No fan por en absolut, no en farien mai. N’hi ha que les tinc al costat cada dia i són l’energia que activa allò que coneixem com viure. Entre panellet i mistela, aprofiti aquests dies per recordar les “seves” ànimes, aquelles que han alimentat la seva existència. És bonic i reconfortant. Possiblement també és de justícia, miri. Que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.
