Per un palet de Kinder
Si vostè té un moment, m’agradaria compartir que ja dubto si hi ha llum al final del túnel o és un camió que ve de cara... Tot va canviar ahir. Tenia jo una impostora preparada que passa al rebost per un altre dia, perquè tot es va aturar quan vaig llegir a Segre: “Assalten un camioner a l’A-2 i li roben un palet de Kinder Bueno.”
Vostè haurà sentit parlar dels grans robatoris de la història. De tota la vida, que s’ha arrapissat fortament: la Mona Lisa l’any 1911, el Gardner Museum el 1990, el banc de Bagdad, la volta verda de Dresde, el 2019, o fa quatre dies aquella gent que van entrar al Louvre, van pillar el que els va semblar i van sortir xiulant.
La cosa del robar ens remet també als amics dels fòtils aliens més coneguts. Poques dones, per cert. El nostrat René Alphonse van der Berghe, que vostè coneixerà com Erik el Belga, oi? L’home de gran espiritualitat que va pispar meravelles en unes 600 esglésies i catedrals i museus. Eleuterio Sánchez, el Lute!, que ultrapassava la definició de lladre per determinar-se com escapista; el cervell de l’assalt al tren de Glasgow, Bruce Reynolds; Albert Spaggiari famós pel robatori del segle, al Banc de França, el 1976... Tot això és històric i molt gros, però que siguis un camioner, estiguis descansant, et sembli que algú vol trastejar pel teu remolc, que baixis, que t’agredeixin diversos individus que t’estan robant i que acabin fent-se seu un palet de kinderbuenos, és d’Almodóvar o Louis de Funes, no li sabria dir.
I què en fas d’un palet de kinders? Sí, d’acord, vendre’l. Imagino que primer, els lladregots ho van celebrar. Els visualitzo sota una alzina, amb cara de satisfacció. “Passa’m una xocolatina, bro!”. “Agafa-te-la tu, xato, que vull fer un son”. “Va, no sigueu rucs, com el vols? De xocolata blanca?”. “Ai, jo soc molt del sorpresa, tu”. “Doncs jo, del delicecoco”. “Esteu acarallotats, eh!, preu per preu, a mi passa’m un maxi, va”... Una litúrgia ben particular a l’entorn d’un palet de kinders. Poca cosa més dolça per tancar una jornada que segurament va ser dura, oi?
Jo és que necessito visualitzar les coses que passen per entendre-les i la majoria de vegades, a vostè no l’enga-nyaré, no n’entenc un borrall i ni ganes. Que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.
