Tot està fatal

“Tot està fatal”. És la frase de moda. I sí, és cert que costa trobar notícies esperançadores, però la manera en què ens arriba la informació no ajuda. Fragmentada, de consum ràpid i intencionada. Dies enrere llegia un article del realitzador Albert Lloreta. Una taca estranya al cel es diu. Us el recomano. És difícil de resumir-lo, però ho intentaré. Reflexiona sobre el fet que les empreses instal·lades a Silicon Valley s’han convertit en un intermediari omnipresent a les nostres vides. Des de la comunicació entre familiars o amics, fins a la feina, passant per l’entreteniment i la informació, depenem de dispositius i aplicacions dissenyats per aquestes empreses. I com són aquests intermediaris? Doncs que sovint són poc fiables, manipulen i amplifiquen missatges segons els seus interessos, deformant la nostra percepció de la realitat. No oblidem que és una indústria comunicativa privada que obté els beneficis atomitzant la informació i convertint-los en continguts desconnectats. Això ens dificulta la construcció d’un relat coherent del món. Consumim missatges simples, dissenyats per captar l’atenció. Les notícies s’han convertit en un entreteniment que té l’objectiu de viralitzar-se i nosaltres, a poc a poc, ens anem insensibilitzant i al mateix temps cada cop estem més confosos. Ens sembla que podem controlar el que veiem, que escollim, que tenim el poder, però en realitat Silicon Valley és una ideologia, que no tan sols ens fa creure que a través d’una app podem viure, sinó que indirectament ens va convencent que tot és un desastre i que ja no hi ha res a fer… Estem permetent que el nostre futur estigui dissenyat per algoritmes que prioritzen el benefici i la predictibilitat. Els diners, les dades i el relat són seus. Setmanes enrere escrivia en aquesta mateixa secció que si als nostres fills només els ensenyem que tot és un desastre, els privem de tenir l’esperança que les coses es poden canviar. Si renunciem a pensar col·lectivament el futur, algú altre el programarà per nosaltres. I els Mitjans de comunicació? Doncs els mitjans pressionats per la necessitat de competir amb les Xarxes socials, cada cop imiten més la seva manera de funcionar. La tecnologia no és neutra. I no, no són només paraules.