Hi som a temps

“Ja no hi ha res a fer.” És la resposta que sento cada cop que surt a la conversa el futur de la Terra. I jo em desespero, perquè, certament, hi ha moltes notícies que no són gens esperançadores, només cal veure els fenòmens meteorològics que cada dia són més extrems.

Aquest estiu he tingut temps de mirar-me atentament la sèrie documental Hope! Estamos a tiempo (moltes gràcies, Maite, per recomanar-me-la). Ens recorda una cosa aparentment senzilla: no cal inventar res, tenim a l’abast moltes eines i solucions que només cal que posem en marxa. Mostra projectes reals –des de pràctiques agrícoles que regeneren la terra fins a comunitats que canvien la manera de moure’s o de consumir– i ho fa amb dades i cares reconeixibles. No es tracta d’optimisme buit, sinó de donar esperança, que en realitat és l’única manera de fer canvis.

A la demarcació de Lleida no ens en falten, d’exemples. Tenim pagesos que han passat de llaurar intensament a aplicar tècniques d’agricultura regenerativa, tornant vida als sòls; cooperatives d’oli que inverteixen en energia solar per reduir costos i emissions; projectes de ramaderia extensiva que protegeixen el paisatge i la biodiversitat; iniciatives de recuperació de varietats tradicionals de blat que són sostenibles. Són exemples pràctics que s’han d’explicar en primera persona, perquè aquesta és l’única manera d’entendre què signifiquen. L’única manera de contagiar esperança i, per tant, d’estendre aquestes pràctiques. Només cal explicar amb rigor què els ha funcionat, quins obstacles s’han trobat i què es pot replicar.

Els mitjans, aquí, tenim un paper doble: no podem amagar la gravetat del que passa, però alhora també hem d’explicar les solucions que ja existeixen, en positiu. Cal explicar amb noms i cognoms, llocs i xifres el que funciona. Els consumidors de mitjans també teniu deures: cal que llegiu les informacions amb ull crític, però també cal que sigueu activistes d’aquest periodisme de solucions i que us deixeu contagiar d’esperança. És l’única manera de poder imaginar i, per tant, fer possible una altra manera de veure el món. Només explicant les solucions que tenim a l’abast podrem construir aquest present que és tan necessari per garantir un futur pels que vindran.