Manual per a adolescents
Ja tinc un motiu més per no haver-li de comprar un smartphone a la Paula l’any vinent. Al risc d’un mal ús, o excessiu, ara s’hi suma la dependència extrema que ens han generat, o millor dit, la incapacitat de resoldre imprevistos per nosaltres mateixos si s’apaguen tots a una. I és que si hi ha una cosa que ens ha deixat clara l’apagada general és que sense els mòbils no som res. Per tot plegat he decidit elaborar un manual d’instruccions (kit de supervivència em sembla agosarat) per a quan arribi l’hora d’anar i tornar sola de l’institut, de casa d’una amiga o del cinema.
D’entrada, portar sempre diners en efectiu. Bàsicament per si necessita aigua, menjar o agafar un taxi fins a casa. Mai fer autostop! Si més no, si va sola i és menor de 18 anys. Que s’aprengui bé l’adreça de casa, i que faci i desfaci el camí unes quantes vegades a un radi d’un quilòmetre per si mai ha de tornar a peu. Memoritzar-la i tenir-la també anotada a la llibreta que porti a sobre. Per si es desorienta o la memòria li juga una mala passada. En aquests casos, li diria que busqui ajuda a un centre sanitari, farmàcia, biblioteca, acadèmia, peixateria o a una fleca. Portar sempre una llibreta a la bossa va molt bé a mode agenda, per fer llista de recordatoris o per dibuixar-hi o escriure en cas de quedar-se atrapat en un tren o a l’ascensor. Imprescindible afegir-hi un parell de bolígrafs amb tinta. Important també: mocadors de paper, tiretes, compreses i una llanterna amb piles per si tot plegat passa de nit o a l’hivern, a les sis de la tarda, amb els carrers a les fosques.
Pels que vivim en ciutats: programar quatre dissabtes a l’any per posar en pràctica el sentit de l’orientació. Google Maps ha fet molt mal en aquest sentit. Es pot tirar de passejades en família, trajectes d’autobús, jocs de pistes o escapes room exteriors. Tot el que impliqui trencar-se el cap per situar-se i arribar a bon port serà benvingut. Ah! I les claus de casa sempre a sobre també per no quedar-se al carrer. I si fos el cas i no hi hagués llum, li diria que s’esperi a baix fins que arribi algun veí (de confiança) per poder entrar al portal. I que romangui tranquil·la si és que encara no hem arribat.
No deixen de ser idees que els que hem acumulat experiència al marge de la tecnologia ja tenim interioritzades, però amb els adolescents d’avui és millor no jugar-se-la i fer-los un mapa.
