Sobre el PISA

Del polèmic darrer informe PISA (Programa per a l’Avaluació Internacional dels Estudiants) i dels resultats catalans, expresso la meva profunda preocupació. No comparteixo la valoració que ha fet la conselleria d’Educació, que assenyala la immigració com a culpable de la impressionant davallada. La prova –segons sembla– la varen fer a molts alumnes nouvinguts de 4rt d’ESO i no als catalans de sempre, i és obvi que el resultat fos el sorgit. En fi...Jo, que soc pare de dos adolescents de 15 i 14 anys, he viscut en primera persona l’evolució de l’actual sistema educatiu. Modestament, diria que alguns dels motius del que està passant són aquests: 1- Excessives lleis educatives. 2- Severes retallades en ensenyament, que ens fan diferents de la resta de l’Estat. 3- La pèrdua dels valors del sacrifici, esforç, disciplina, memòria.. Estem lluitant per fer feliços els menors. 4- Infants sobreprotegits que desconeixen la paraula no. 5- Professorat desmotivat per la manca de suport de l’Administració. 6- Mestres d’ESO sense estímul, molts d’ells són docents com a sortida laboral. 7- Escoles amb un alt índex d’immigrants i d’altres sense. 8- Alumnes procedents d’escoles d’educació especial introduïts (de qualsevol manera) a les aules ordinàries. 9- Falta de recursos (poc personal, ràtios excessives...) 10- Digitalització mal plantejada. No hi ha suport pedagògic ni criteris didàctics. 11- Crític descens de les matemàtiques a Catalunya. 12- Escoles sense exàmens ni treballs escrits.A pesar d’això, la consellera Simó diu que no hi ha excuses davant d’aquests resultats de l’informe PISA. La política filla dels Alamús (Segrià) ha afirmat que això va de pobresa infantil i segregació escolar. Jo crec que hauria de ser una mica més valenta i fer autocrítica. Per mi, el punt més important de tots els que he enumerat és el primer. Si un país vol ser referent, cal que les diferents forces polítiques facin grans pactes d’estat. Una llei educativa consensuada evitaria aquest tètric escenari que viu l’educació al nostre país. No pot ser que quan entri un nou partit al govern, una de les primeres accions que faci sigui modificar la llei educativa anterior. Al final, qui paga les conseqüències de tot això és la nostra llavor, el nostre futur.