Derrota victoriosa

En l’esport els resultats manen, un dia et donen la glòria i en un altre et baixen a l’infern. Però hi ha casos especials, com el que el passat dimarts es va viure a l’estadi Giuseppe Meazza de Milà. Parlar d’ambient de gala no és el típic tòpic qualificatiu, és la demostració, un cop més, de com ha jugat aquest any el Futbol Club Barcelona. El passat setembre començava la present temporada sense un duro a la caixa, amb un nou entrenador que generava dubtes si seria capaç d’adaptar-se a can Barça, uns jugadors novells i de casa, jugant com a local fora del Camp Nou, una premsa sense saber de què parlar, els rivals tirant la casa per la finestra amb nous fitxatges estel·lars, i amb una oposició a la rereguarda esperant qualsevol error del president Laporta. En definitiva, un escenari complex amb una llarga temporada per endavant. Aquest any futbolístic els culers hem vist com l’equip mai s’ha deixat derrotar. Tot i haver començat malament en molts partits, n’hem remuntat un bon plec! Era un fet que feia anys que no es veia al club. En tots els partits l’afició ha acomiadat els seus jugadors com a herois que s’ho han treballat fins al darrer segon. Aquesta lluita durant els 90 minuts (i en totes les prorrogues també) ha estat digna d’enveja i una gran carta de presentació del futur que se li espera a aquest equip i al club català.

Dimarts passat el Futbol Club Barcelona va perdre l’accés a la final de la Champions d’aquest any. Podrem culpar els nombrosos errors arbitrals, la mala sort que la pilota no entrés en algunes jugades... però sí que vàrem observar com els joves jugadors de l’entitat varen aprendre com s’han de comportar quan l’oportunitat torni i ells en siguin els protagonistes. El Barça ha demostrat que és “Més que un club” i els seus jugadors són conscients que vestir la samarreta blaugrana no sols és jugar a futbol, sinó que és tenir sentiment de pertinença i, a més, encomanar-lo. Si és que en un futur podem tornar a fitxar, tot aquell jugador nou que arribi al club sabrà, abans de jugar-hi, que la proporció i la grandesa del club és inversament proporcional a la mida del seu estadi. El que tothom ha vist aquesta setmana amb el Barça és la demostració que el resultat esportiu ha quedat en un segon pla. Perquè a vegades en la derrota hi ha la victòria.