Mig segle després
El Segre d’aquest passat dijous ens informava que la major part dels votants d’Aliança i Vox es troben entre els joves. És evident que ens trobem davant d’un canvi de paradigma. Abans aquesta franja estava reservada a les formacions d’esquerra i ara observem que tots els estudis d’opinió reflecteixen que això ha canviat. Què ha passat?
Allò que havia estat l’objectiu de tota una generació, la lluita per la democràcia i el respecte cap a les minories o la pluralitat ara ja són qüestions que no importen als nostres joves. Són noies i nois que no van conviure amb el franquisme (que curiosament aquesta setmana n’hem celebrat que fa 50 anys el vàrem enterrar) i que no valoren el fet d’haver deixat enrere una dictadura. Han viscut una adolescència des del confort i observen com el seu futur es presenta boirós. Els salaris són baixos, tenen dificultats per llogar un habitatge i qualifiquen de caducats els partits tradicionals. Ja no confien en ells i estan convençuts que no resoldran cap dels seus problemes. I si això no fos poc, els debats parlamentaris que es veuen en les diferents cambres de representació són del tot decebedors. S’ha canviat la política dels pactes d’un passat per passar a les actuals sessions parlamentàries on dominen a tort i dret els insults. En el camp de la immigració, Aliança i Vox tenen unes teories que atrauen una franja important d’electors entre els 18 i els 30 anys influenciats, sobretot, per la propaganda que surt de les xarxes socials. També, en casos com el de la corrupció al PSOE o la gestió de la Dana al PP valencià aconsegueixen desviar l’atenció i permeten que cap de les dues formacions tradicionals puguin arribar a aconseguir pactes a favor de la ciutadania. És obvi que aquest bipartidisme travessa hores baixes i no sembla que hi hagi gens d’interès a afrontar els reptes que avui té el país.
No es tracta només d’un sol fet, sinó d’un seguit de dèficits que han provocat la radicalització dels joves cap a nous partits que tenen un discurs nou i diferent. És evident que aquests novells en això de l’exercici al dret a vot ja no confien en la política. Però ara ens trobem davant d’un canvi sociològic que hauria de fer reflexionar la classe política, crec que arribem massa tard a poder revertir aquesta situació.
