El futur és Lleida

Soc dels qui crec que el futur s’ha d’escriure. I és per això que no s’ha d’esperar que els fets arribin per si sols per tal que generacions futures puguin gaudir d’un món millor. Aquest escenari l’hem d’anar construint. I dit això, valoro molt positivament la trobada que el passat 3 de març va organitzar a Barcelona la Fundació Horitzons 2050, junt amb el Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació i les dues Cambres del territori, per parlar de Lleida i el seu futur. En un camí ple d’incerteses, sovint ens perdem en proclames de progrés tecnològic i creixement econòmic, oblidant que el vertader avenç d’una societat no es mesura per la velocitat dels seus canvis i l’increment de la riquesa, sinó per la seva capacitat d’incloure a tothom. El futur no pot ser un destí reservat únicament per a uns pocs privilegiats, sinó que ha de ser l’espai per a tots els territoris (sobretot els de l’interior del país), nous projectes (basats en gran part en bioeconomia), talent autòcton (cal buscar com retenir-lo) i fer de Lleida un lloc atractiu (apostar per la qualitat de vida i com arrelar-s’hi). “L’Horitzó Lleida 2050 i una Catalunya sostenible” va ser el nom de la jornada i reflecteix perfectament el que es desitja que sigui Lleida els pròxims anys. Aquesta posada en escena a Barcelona ha de servir perquè des de l’exterior es vegi el potencial estratègic i sostenible que té el nostre territori. Lleida té el 50% del capital natural del país i això s’ha de fer valdre. Hi ha projectats més de 200 milions d’inversió publicoprivada per a economia verda que revertiran en 2.395 llocs de treball nous. Tota una gran aposta que cal fer-la pública, per posar-la en marxa abans del 2030 i que estigui consolidada el 2050. En definitiva, el futur és una responsabilitat compartida que hem d’aixecar amb generositat. Massa sovint, observem com les decisions de futur es prenen en despatxos allunyats de la nostra realitat. No podem permetre que les noves oportunitats esdevinguin murs que separin persones i territori. Cal que sector públic, agents socials i teixit privat treballin amb una mirada neta, desinteressada i honesta, garantint que ningú quedi enrere d’aquest pelegrinatge col·lectiu. La cooperació i la solidaritat ajuden a empetitir l’individualisme. Som-hi, perquè el futur de Lleida ens pertany a tots!