Eterns

Tenim 60 anys. En què els hem gastat? No ho sabem. Se n’han anat: un vol d’ocells i poca cosa més. A veure si ho fem millor els propers 60 anys, i que Déu ens perdoni l’optimisme grotesc. Hem buscat amics i amants. L’amistat és tan fràgil com l’amor, però està més feta a la rutina. Cansa menys i entreté menys. Les festes marquen els ritmes de l’any com en un poema ho fan el vers i la frase, barrejats amb encavalcaments, i la rima interna, que són les festes íntimes. Aquests recursos donen ritme al gran poema que és la vida i lluiten contra l’arrítmia, que arribarà tota sola. L’amor és una festa. Un amic, en canvi, és moltes vegades algú que es comporta amb nosaltres com nosaltres mai no ens comportaríem amb ell i ens perdona coses que nosaltres mai no li perdonaríem a ell, una definició que també serveix per a ell, i per als seus amics, i per als amics dels seus amics, i així infinitament. I després hi ha els amics de veritat, que són els menys freqüents. “Hi ha persones que mai no et perdonaran que els facis un favor”, m’explica un amic de veritat, i així és: si els el fas et demanaran més, i més, i més, i s’ofendran el dia que els diguis prou. Una amistat pot aguantar tempestes i apagar-se amb el buf d’un malentès. És fràgil, efectivament, com l’amor, però mentre l’una i l’altre duren, tenen la resplendor que degué tenir una catedral gòtica el dia de la seva estrena, amb la pedra encara blanca; i vibren amb el vent; i tenen la puresa matemàtica d’un axioma. La condició per ser feliç és seguir endavant. N’hi ha prou amb veure sense angoixa com llisca el temps. El món interior se somatitza, esdevé mirada tèrbola o mirada clara, té nas d’usurer o nas de nimfa. La imparcialitat és filla de la por, i a tots els amics de veritat els oferim parcialitat i obertura de mires i d'enteniment. El Gene Kelly que balla flamenc a Lleveu àncores! no balla flamenc, però que bé que balla! Qui només sap cantar en do de pit no sap cantar. Sabem que aferrar-se al bé és l’única possibilitat de supervivència, i això és el que fem havent après, després de 60 anys, que l’amor és l’únic infinit possible en un món buit de déus. Les estrelles són per a qui les treballa. A poc a poc anem arribant a l’edat perfecta: eterns.