Amb E d’Espitau
Aquest cap de setmana s’ha commemorat el 40è aniversari del “nou” hospital de la Vall d’Aran. L’Espitau és hereu d’una tradició hospitalària a Vielha (com l’Hospital de Sant Nicolau dels Pontells), però el salt modern arriba amb el centre inaugurat el 1985. I, com que res passa perquè sí, avui estic a Vielha, acompanyant els companys d’Urgències de l’hospital aranès. Són un equip magnífic, liderat per la Dra. Magaly Díaz i la Maria Vilches, que atén les urgències dels prop d’11.000 habitants de la vall i, també, de tots els que hi arriben durant la neu i a l’estiu. Aquí saben molt bé què vol dir trauma: a l’hivern es multipliquen les caigudes a les pistes i ells en tenen una expertesa que imposa respecte. Som aquí per aprendre plegats i millorar circuits d’aquests pacients, i sobretot per posar en valor una feina massa sovint eclipsada per la ciència i la tecnologia dels grans hospitals. Ells paren el primer cop, i ho fan molt bé. I, si cal, deriven un pacient cap al nostre centre, a més de dues hores per una carretera gens fàcil. No vulguin imaginar la tensió de baixar des de Vielha en ambulància amb un malalt inestable. I més a l’hivern. Crec que és essencial reconèixer el paper dels hospitals perifèrics en l’organització i la prestació dels serveis de salut al territori. Treballar plegats és garantia d’equitat territorial: així podem oferir les mateixes oportunitats i les mateixes garanties a tothom, visquin on visquin. Enguany, en els resultats del Pla d’Enquestes de Percepció, Experiència i Satisfacció (PLAENSA), els companys de Vielha han obtingut la millor puntuació de Catalunya en 7 dels 24 indicadors avaluats, en aspectes tan importants com el tracte, la informació i les instal·lacions. Té molt mèrit, especialment per a qui hi treballa. Per això cal reconèixer els professionals que són al peu del canó en aquests centres, que fan una opció de vida desplaçant-se a territoris rurals i esdevenint garants de la salut dels habitants. En aquests 40 anys, molts professionals d’Urgències hauran passat per la planta baixa de l’hospital, amb vistes a la muntanya i prop del riu. Sense ells, la geografia seria una barrera; amb ells, la geografia deixa de restar salut. A Vielha, equitat s’escriu amb E d’Espitau.
