Elogi del monstre interior
La crítica internacional coincideix a situar aquest thriller psicològic per sobre de la mitjana a què Netflix ens té acostumats. No és per a menys, ja que els vuit episodis que el componen eleven el true crime de manual a l’incòmode mirall de la fascinació pel monstre. La trama gira entorn d’Aggie Wiggs (Claire Danes), una escriptora d’èxit trencada per la mort del seu fill de vuit anys, atropellat per un jove ebri. Des d’aquest fatídic succés, la nostra protagonista viu reclosa en una gran casa a Oyster Bay, Nova York, atrapada en un dol del qual no sembla poder sortir fins que arriba al seu veïnat un enigmàtic magnat immobiliari anomenat Nile Jarvis (Matthew Rhys), que d’altra banda és el principal sospitós de la mort de la seua esposa.
Després de ser advertida del perill que oculta Jarvis per l’agent de l’FBI Brian Abbott (David Lyons) i la posterior desaparició de Teddy Fenig (Bubba Weiler), l’homicida del seu fill, Wiggs comença a sospitar que el seu nou veí és, en realitat, algú capaç de convertir els desitjos més inconfessables en una realitat.
Amb l’objectiu de descobrir la veritat, l’escriptora accepta confeccionar un llibre sobre Jarvis en un pacte faustià que acabarà catapultant-la a un fascinant joc del gat i el ratolí. L’obsessió, l’ànim de revenja i la mútua admiració desdibuixen la línia entre víctima i botxí, en una història que arriba a expandir-se fins al despietat pare de Nile, Martin Jarvis (Jonathan Banks); la regidora Olivia Benitez (Aleyse Shannon), que lidera les protestes contra els projectes urbanístics del clan; i la pintora abstracta i exdona de Wiggs, Shelley (Natalie Morales).
Però el que realment funciona del xou és el binomi entre Danes i Rhys, conformant una de les parelles més carismàtiques de l’escena actual en el gènere, la relació dels quals evoluciona gràcies a una tensió hitchcockiana capaç de mantenir el suspens sense necessitat de recórrer a ensurts barats. D’altra banda, l’atracció entre ells serveix com a metàfora de la ja esmentada fascinació per la figura del monstre i la temptació de traspassar certes línies morals, explorant el sentiment de pèrdua no resolt, la culpa, el privilegi econòmic i els límits de l’empatia.
LA bestia EN Mí
Gabe Rotter (Expediente X, Los tiradores solitarios), creador de la sèrie, firma així una peça més que recomanable a la qual només se li pot atribuir cert excés de subtrames i algun forat en el guió.
