Hawkins tanca amb els seus orígens
Corre la tardor del 1987 en la fictícia localitat de Hawkins, que ara viu sota una estricta quarantena militar després de l’obertura de les esquerdes a l’Upside Down –El Món del Revés, realitat alternativa que existeix en paral·lel al nostre món. El govern ha decretat una cacera sense quarter contra Eleven, el grup d’amics protagonista d’aquest ja clàssic de Netflix que ara es reuneix amb un únic objectiu: trobar i eliminar Vecna (Jamie Campbell Bower) d’una vegada per sempre. La temporada final arranca amb la desaparició de Will Byers (Noah Schnapp) el 1983, mitjançant un pròleg que recontextualitza aquell segrest per exposar la llarga ombra del monstruós antagonista des del principi de la història. Posteriorment, l’acció fa un salt cap al 1987 per mostrar-nos Jim Hopper (David Harbour) i Joyce Byers (Winona Ryder) organitzant perilloses incursions a l’Upside Down, coordinats des d’una emissora de ràdio per Steve Harrington (Joe Keery), Nancy Wheeler (Natalia Dyer), Robin Buckley (Maya Hawke) i Jonathan Byers (Charlie Heaton), mentre Dustin Henderson (Gaten Matarazzo) brega amb el dol per Eddie Munson (Joseph Quinn) i la resta intenta mantenir una aparença de normalitat, en un ecosistema que ja ha sobrepassat totes les barreres de la racionalitat. Aquesta és la premissa de la qual parteix l’esperadíssim retorn de Stranger Things (2016) després de gairebé una dècada consolidant-se com una de les millors ficcions de la història de la plataforma. Com és lògic, ara el repartiment juvenil s’acosta als 20 i dista molt d’aquells nens en bici lluitant contra criatures sobrenaturals. El format de cada capítol també ha evolucionat cap al del llargmetratge, la qual cosa ha comportat algunes crítiques per la durada i ritme irregulars. D’altra banda, el llançament en tres tandes –novembre, Nadal i Nit de Cap d’Any– pot servir com a ganxo de noves subscripcions, encara que no podem ocultar certa frustració davant la sensació d’estar veient “mig final” fins que no arribin els últims episodis. Però només per l’encertat tancament emocional centrat en el personatge de Will i el retorn a l’esperit de la primera entrega –amb tot un ventall de referències dels vuitanta, entre d’altres, cap a The Exorcist, Home Alone, Back to the Future i Jurassic Park– val la pena asseure’s a gaudir d’aquest llargmetratge de cinc hores. La batalla final arribarà l’1 de gener.
Al cap de diversos retards en la producció i el llançament, el creador d’Euphoria (2019), Sam Levinson (The Idol), ha confirmat que la tercera temporada aterrarà a HBO Max el 26 d’abril de l’any que ve, amb Sharon Stone i Rosalía com a principals fitxatges amb Natasha Lyonne, Danielle Deadwyler, Eli Roth i Marshawn Lynch, entre altres. Com a contrapartida, a l’absència d’Angus Cloud per la seua mort el 2023 s’afegeixen les de Storm Reid per motius d’agenda, Barbie Ferreira, Austin Abrams i Algee Smith.
Amb una mitjana de vuit milions d’espectadors en els primers sis capítols de la vintena previstos per a la primera entrega, CBS ha decidit renovar l’spin-off de Blue Bloods (2010), Boston Blue, per una segona temporada. Estrenada el 17 d’octubre, el drama policíac segueix Danny Reagan (Donnie Wahlberg) en el seu trasllat de Nova York a Boston.
Gràcies a les bones dades d’audiència, la plataforma Hulu/Disney ha decidit renovar per una segona entrega la comèdia Chad Powers. Cocreada per Glenn Powell i Michael Waldron, la trama segueix Russ Holliday (Glenn Powell), un jugador de futbol americà que prova de recuperar el prestigi perdut en un equip universitari sota una identitat falsa.
