Records

Avui, les amigues no es reuniran en cap cafeteria. Ha mort la mare de la Montse i han quedat per donar el condol a l’amiga i fer-li una estona de companyia. Per aquest motiu es trobaran al tanatori de Lleida.

La Berta i l’Emi viuen al barri de Ciutat Jardí, relativament proper al Tanatori. Per la qual cosa han decidit anar-hi plegades. Han sortit de casa amb prou temps perquè res no les apressi. Mentre caminen, la Berta explica: “Quan era petita, al poble on vivia, un llogaret de poc menys de cinc-cents habitants, després de la missa de difunts, es dipositava el fèretre en un carruatge amb dosser, adornat amb una mena de volant de vellut, unes cortines recollides a les columnes i borles arreu. Tot plegat era d’un negre rigorós. Aleshores, el carruatge, de tracció animal, es dirigia al cementiri.

Rere seu, el mossèn i dos escolanets resaven en llatí. Els seguia una fila, força ordenada, integrada pels homes de la família i, immediatament després, hi trobàvem la resta d’homes del poble. En penúltim lloc, una altra fila amb les dones de la família que ploraven desconsoladament, vestides de negre de cap a peus. I, tancava l’acompanyament gairebé la totalitat de dones del poble, amb mantellines negres. La quitxalla no teníem cap lloc assignat. Gaudíem de llibertat absoluta per anar d’aquí cap allà com baldufes saltirones, mentre el seguici cantava les absoltes Liberame Domine: Liberame, Domine, de morte aetérna, in die illa tremenda... El carruatge, la disposició de la gent, els murmuris dels precs i el cant gregorià em tenien ben obnubilada.”

L’Emi també rememora: “Jo recordo que, tan aviat com algú es moria, casa seva es tornava el lloc de trobada de tot el veïnat. Es desembarassava una habitació, es col·locava el fèretre amb el difunt al mig i es rodejava de cadires que, nit i dia, s’ocupaven per tots aquells que volien acompanyar la família en el sentiment. Durant la vetlla, s’oferia galetes, fruits secs, beguda i cafè. Vora el difunt, les converses eren força variades.”

La Berta la interromp: “Tot ha anat canviant. Ara el carruatge és de tracció mecànica. No cal desembarassar cap habitació. I a la nit no hi ha vetlla, ni galetes, ni begudes esperitoses.”

L’Emi sentencia: “Potser aquesta és la gràcia de tenir una certa edat: Gaudir de força records.”