1975, Any Internacional de la Dona. Mig segle i seguim
Autores del llibre ‘De la rebotiga al carrer. El moviment feminista a Lleida 1975-1989’ | activistes del Grup Feminista de Ponent-Grup de dones de Lleida
Enguany commemorem els 50 anys de la proclamació de l’Any Internacional de les dones per part de les Nacions Unides. Fet que ja s’estava gestant feia unes dècades. Grups de dones, intel·lectuals i estudioses, posaren fil a l’agulla per endegar un esdeveniment mundial i posar damunt de la taula “la qüestió de la dona”.
La celebració es va dur a terme dins del marc de les Nacions Unides. En el cas de l’Estat Espanyol el 1975 fou un any important pels canvis que s’intuïen des de feia alguns mesos. El dictador estava arribant a la seva fi i el seu entorn polític centrava els esforços en la cerca d’un model polític que els permetés continuar amb el control de tot plegat.
Seria en aquestes circumstàncies que es va donar una resposta per part d’un moviment feminista que tot just començava a despuntar i que, per donar-se a conèixer, aprofitaria alguna de les escletxes del franquisme per organitzar actes, jornades i posicionar-se.
No entrarem en detalls de quina era la situació política en aquells moments a casa nostra però sí que caldrà fer alguna consideració pel que fa a la situació de les dones i l’organització que monopolitzava i controlava el seu ideari, la Sección Femenina, la qual depenia directament del govern de Franco.
En aquestes circumstàncies, la Sección Femenina intentà un rentat de cara tot donant suport a diferents actes a nivell internacional i organitzant-ne altres a nivell interior. Lleida també s’incorporà a aquesta celebració per mitjà d’aquesta organització la qual al llarg dels anys havia controlat infinitat de dones a través de l’obligatorietat del Servicio Social, imprescindible aquest per a l’obtenció de qualsevol títol de formació, per petit que fos, tot seguint la política del règim. Aquesta Delegación Provincial va fer mans i mànigues per quedar bé davant l’administració... xerrades, escrits a la premsa, premis literaris, conferències de personatges de prestigi, especialment homes.
La premsa local, d’aquell mateix any 1975, recollia aquesta data i intentava sumar-se als possibles canvis. Alguns periodistes van voler incidir en aquest transcendental fet. Així tenim un dels diaris més conservadors i especialment defensors del nacionalcatolicisme, Diario de Lérida, que comptava entre els seus periodistes alguna dona que, de tant en tant i segons la situació... deixava anar alguna opinió dissident amb els principis de l’ortodòxia periodística d’aquells moments...
Una mostra seria l’Antònia Mallo qui, el 6 de març del 1975, assabentada de l’efemèride que s’estava inaugurant, va escriure sota el títol Objeto de comentario... fent referència a una de les novel·les radiofòniques més representatives de l’etapa franquista... “Lucecita se agotó en dos horas...” i segueix “el que una fotonovela logre un tiempo récord de venta, es una noticia que deprime porque estas publicaciones son literalmente malas, sus argumentos inverosímiles y sus lectoras adeptas, las mujeres, mientras sesudas y respetables personalidades inauguran en Bonn el Año Internacional de la mujer donde se hablará de igualdades jurídicas. (...) Poco se conseguirá si no se tiene en cuenta la reforma de las estructuras sociales y la toma de conciencia individual de las mujeres... de poco van a servir las palabras y la letra impresa si las cosas continúan tal cual.”
Tot plegat aquest any 1975 va ser per a les dones de les comarques de Lleida el punt de partida de futurs canvis, de millores importants que donarien lloc a un moviment feminista fort, punyent, decidit i lluitador que arribaria als nostres dies, moments aquests per recordar i reivindicar el paper d’aquelles dones que ja no hi són, de les que encara estan presents i de totes aquelles que s’hi estan sumant. Totes elles impulsores dels canvis.
