El Papa Lleó XIV

Només han passat unes hores des de l’elecció d’un nou Papa per a l’Església catòlica. Em disposo a escriure aquestes línies sense voler pecar de precipitació ni emetre opinions poc fonamentades sobre una persona que conec principalment a través de retalls de premsa. Tot i això, m’ha sorprès profundament que el seu nom hagi aconseguit reunir la majoria necessària de vots de 133 cardenals procedents de més de setanta països d’arreu del planeta amb tanta rapidesa.

També m’ha sorprès l’alegria de tantes persones en conèixer la notícia de l’elecció i veure el nou Papa apareixent al balcó principal de la Basílica de Sant Pere. Suposo que molts de vosaltres haureu experimentat una sorpresa semblant.

Amb aquesta nota vull expressar, en nom de la diòcesi de Lleida, el nostre agraïment a Déu per l’elecció d’un home cridat a guiar i orientar milions de catòlics repartits pel món. També volem manifestar la nostra alegria per la designació i l’acceptació del cardenal Robert Francis Prevost per a una responsabilitat tan gran.

A tall de reflexió a cop calent, voldria destacar algunes característiques d’aquest home, nascut als Estats Units –una societat opulenta– però profundament arrelat, com a missioner, a la realitat del Perú, marcada per evidents mancances socials i econòmiques.

Els seus avantpassats més directes (pares i avis) són nord-americans, espanyols, francesos i italians. La seva formació intel·lectual és variada: ha cursat estudis de matemàtiques, filosofia, teologia, i té un doctorat en Dret Canònic. La seva vocació el portà a ingressar a l’Orde de Sant Agustí; per tant, és un membre de la Vida Consagrada, amb experiència comunitària i amb anys de responsabilitat com a Provincial i General de la seva congregació.

Fou nomenat bisbe de la diòcesi de Chiclayo, al Perú, on serví diverses parròquies i comunitats, acompanyant preveres, religiosos i laics en el seguiment de Jesucrist i en la formació de comunitats cristianes. Posteriorment, fou cridat a Roma pel Papa Francesc per assumir la responsabilitat del Dicasteri per als Bisbes. Fa dos dies va ser elegit Papa, prenent el nom de Lleó XIV, que remet a la figura del pontífex que impulsà la Doctrina Social de l’Església a finals del segle XIX.

Podem dir del Papa Lleó XIV que té una personalitat polièdrica: pels seus trets personals, per la seva formació i per la seva dilatada experiència pastoral, que li proporcionen una visió universal dels grans desafiaments que afronta el món actual. En la seva primera al·locució des del balcó de la basílica de Sant Pere, acompanyat de tots els cardenals electors, parlà d’unitat, de comunió, de responsabilitat compartida, de pau; insistí en el diàleg, en la trobada amb els altres, en l’escolta i en el servei al món, com a testimoni de les paraules i els gestos de Jesucrist: l’amor infinit de Déu envers la humanitat i la fraternitat entre tots els éssers humans.

En aquesta primera aparició pública se’l veia visiblement emocionat, segurament per la magnitud de la responsabilitat que assumeix i pel pes que això comporta. Contemplant-lo a la pantalla del televisor, vaig tenir la impressió que el seu rostre em resultava molt familiar, una sensació que, segurament, molts altres també hauran experimentat. Ens va demanar oracions i col·laboració perquè l’Església pugui complir amb la missió que li ha estat encomanada i de la qual tots ens hem de sentir corresponsables. Des de Lleida, no li faltaran les nostres pregàries. Com amb els pontífexs anteriors, a partir d’avui comptarà amb el nostre afecte, la nostra pregària i el nostre compromís. No li tindrà pocs reptes ni dificultats, però podrà comptar amb l’ajuda de Déu i amb el nostre servei.