Lleida, seu del Simposi de Malherbologia

Com puc eliminar les herbes del meu camp? Amb quin cost? Podem eliminar-les sense herbicides? Les herbes dels conreus tenen algun efecte positiu? Aquestes són només algunes de les preguntes a les quals pretén donar resposta la malherbologia. Aquesta disciplina estudia la biologia de les males herbes i els mètodes per al seu control.

Un indicador de la seva importància és el consum anual d’herbicides a Europa estimat en 5,3 mil milions d’euros. Però els herbicides no són l’únic mètode de control. El seu ús continuat durant moltes dècades ha causat la selecció de poblacions resistents a herbicides, fet que limita la possibilitat del seu control químic. A aquest problema cal afegir l’arribada d’espècies vegetals foranies que han esdevingut invasores en conreus i ambients naturals. El control d’aquestes espècies no desitjades constitueix un repte cada cop més complex i difícil d’assolir i en què només la recerca pot aportar solucions efectives i racionals.

No obstant, les herbes també ofereixen serveis al sistema agrícola, p.e. afavorint fauna auxiliar, pol·linitzadors, donant estructura als sòls (p.e. en camps de fruiters i vinyes) afavorint la incorporació de matèria orgànica i de carboni. Davant d’aquest paradigma es plantegen noves preguntes: Quan s’han d’eliminar i quan gestionar la seva presència? Com detectar casos de resistència a herbicides? Quines espècies ofereixen serveis ecosistèmics? Com integrar-les quan parlem d’agricultura regenerativa? Aquestes qüestions defineixen la raó de ser de la malherbologia. Una disciplina on la interacció entre agronomia i ecologia vegetal assoleix un dels seus millors exponents.

L’any 1975 va néixer l’European Weed Research Society (EWRS), societat científica dedicada a l’estudi de les males herbes. L’EWRS compleix aquest any el seu 50è aniversari i, fa tres anys, va encomanar al grup de malherbologia i ecologia vegetal de la UdL-Agrotecnio, l’organització del seu 20è simposi. L’encàrrec es va fer atenent la trajectòria investigadora del grup de la UdL i a la seva llarga vinculació amb l’EWRS, entitat de la qual ha format part de la Junta Directiva. El simposi tindrà lloc de l’1 al 4 de juliol a la Llotja de Lleida, aplegarà 350 investigadors procedents de 40 països d’arreu del món i s’hi presentaran més de 300 comunicacions.

El grup de la UdL-Agrotecnio ha agafat l’encàrrec amb dues fites: celebrar un congrés on s’aportin els darrers avenços en aquesta disciplina i projectar la Universitat de Lleida com a seu científica consolidada en agronomia i, en concret, en malherbologia. L’encàrrec implica planificar un programa divers cobrint diferents aspectes d’aquesta ciència, des de la presentació de noves molècules fins a aplicacions de la Intel·ligència Artificial en l’elaboració de mapes d’infestació o en l’aplicació localitzada d’herbicides, passant per estudis de maneig agroecològic. El comitè organitzador el formen membres de la UdL-Agrotecnio i doctors que s’han format a la UdL i que avui treballen en d’altres institucions com el DARPA, el CITA d’Aragó o la UPC. Es compta amb el valuós suport, com a espònsors, de moltes empreses de l’àmbit agrari a nivell nacional i europeu gràcies a la llarga col·laboració tinguda amb tècnics i tècniques, molts d’ells i elles, formats a la UdL. Una trajectòria i un retrobament amb un objectiu en comú: acollir científics d’arreu del món i projectar la malherbologia en el nostre entorn agronòmic, social i econòmic. Un repte que ens emplena d’orgull i satisfacció.