Lleida, líder en innovació i recerca
Portaveu del Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Lleida
Aquesta setmana hem rebut una notícia que marcarà un abans i un després: ERC ha tancat un acord amb l’Estat per valor de 260 milions per impulsar projectes de recerca i innovació a Catalunya. És, sens dubte, un pas endavant històric.
Una part dels projectes que es finançaran són clau per a la nostra ciutat i el nostre territori: el magatzem GEPA del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya; el Centre Nacional d’Edició Genètica de Cereals d’Agrotecnio; noves línies en biotecnologia i agroalimentació al Parc Científic de Gardeny; i un nou telescopi a l’Observatori del Montsec. Iniciatives llargament reivindicades que ara tenen per fi el suport institucional necessari.
Aquestes inversions no són fruit de l’atzar. Responen a un acord polític d’ERC amb l’Estat, tancat el 2023 i concretat a la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals el 2024, que obliga a transferir anualment fons estatals a la Generalitat per a projectes estratègics. Això ha permès que ara, el 2025, s’acabin concretant uns diners que el país necessitava i que a Lleida suposen un impuls històric.
I és important dir-ho clar: aquests diners no són un regal. Són fruit de la política útil, del diàleg i de la fermesa d’ERC a Madrid i a Barcelona. Si avui Lleida disposa d’una nova partida per a recerca és perquè ens hem assegut a negociar i hem defensat que la recerca i la innovació són competència exclusiva de la Generalitat i, per tant, han de tenir un finançament garantit.
Ara bé, no ens podem conformar. Celebrem aquest èxit, però també hem de posar el dit a la nafra: on és l’aposta estratègica de la Generalitat per Lleida, on són els “liderem” per Lleida? Massa sovint les grans inversions en ciència i tecnologia es concentren a l’àrea metropolitana: el Mare Nostrum, el Sincrotró, l’IFCO, l’InnoFAB… totes són infraestructures de primera línia, però totes estan a Barcelona o al seu entorn. I mentre això passa, Ponent es manté en una posició perifèrica, esperant engrunes.
Lleida no pot continuar sent una ciutat que només rep bones notícies puntuals, i que costen tantíssim d’aconseguir. Volem ser centre, volem ser motor. Perquè tenim els actius per ser-ho: una universitat compromesa, centres de recerca reconeguts i un teixit agroalimentari, tecnològic i bioeconòmic que ens fa únics a escala internacional. El que ens falta és la mateixa ambició institucional que sí que es té quan es parla de Barcelona.
Per això cal una estratègia de futur en tres grans àmbits: bioeconomia i agroalimentació, on Lleida ja és líder i pot ser-ho encara més si hi ha recursos estables i compromís polític; transició energètica, amb el potencial d’esdevenir pioners en comunitats de consum, hidràulica reversible i energies renovables vinculades al territori, i innovació i digitalització industrial, perquè sense indústria del coneixement no hi ha prosperitat real ni ocupació de qualitat.
La diferència entre ser centre i ser perifèria no és geogràfica, és política. Si Lleida vol liderar, necessita que la Generalitat la consideri estratègica i que hi aposti de manera continuada i decidida –i sempre!–, no només amb inversions puntuals. No volem dependre de la voluntat del govern de torn; volem ser protagonistes d’un model de país que posi la recerca i la innovació al centre, des de tots els territoris.
Aquest és el repte i aquesta és la nostra exigència. I, des d’ERC, hi serem per garantir que Lleida tingui el lloc que li correspon en el mapa científic, universitari i productiu del país. Perquè no es tracta només de captar diners, sinó de construir un futur on el coneixement i la innovació siguin el motor del progrés i de l’esperança.
