Lleida lliure d’amiant: compromís ciutadà

Durant dècades, l’amiant va ser utilitzat de manera massiva en la construcció d’edificis, equipaments i infraestructures de tot tipus per les seves propietats aïllants i el seu baix cost. Avui sabem que aquest material és altament perillós per a la salut. L’amiant és un agent cancerigen reconegut i la seva inhalació pot provocar malalties greus com l’asbestosi, el càncer de pulmó o el mesotelioma, sovint amb efectes que apareixen molts anys després de l’exposició.

Tot i que el seu ús està prohibit des de l’any 2002, l’amiant continua present en el nostre dia a dia. El trobem en cobertes de fibrociment, baixants, naus industrials, escoles, instal·lacions esportives, habitatges i altres elements constructius que, amb el pas del temps i la degradació, alliberen fibres tòxiques a l’ambient. No cal fer obres per estar exposats: la simple erosió dels materials ja representa un risc per a la salut pública, especialment en barris amb edificacions antigues i en col·lectius vulnerables.

La legislació és clara. La Llei 7/2022, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, obliga els ajuntaments a elaborar un cens d’elements amb amiant i a planificar-ne la retirada progressiva. No és una opció política, és una responsabilitat institucional. Malgrat això, Lleida va molt endarrerida respecte d’altres municipis catalans que ja han posat en marxa plans específics, amb calendaris, pressupostos i mecanismes de participació ciutadana.

Des d’Esquerra Republicana a la Paeria ja hi vam insistir el 2022 coincidint amb l’aprovació del Pla Nacional per l’erradicació de l’amiant. I amb una voluntat constant propositiva i útil per a la ciutadania no només hi vam tornar a insistir el 2024 i el 2025 sinó que els hem redactat una proposta sencera que pot anar directament a ple: la creació d’una Comissió Especial per a l’Erradicació de l’Amiant a Lleida, com ja s’ha fet amb èxit en altres ciutats. Una comissió que permeti coordinar totes les àrees municipals implicades, elaborar un cens rigorós començant pels edificis públics, definir prioritats segons el risc, impulsar una retirada planificada i garantir informació transparent a la ciutadania. També proposem que aquesta comissió compti amb la participació de les associacions veïnals, els col·legis professionals, els sindicats i el personal tècnic, perquè aquest repte només es pot afrontar des del coneixement i la corresponsabilitat.

Aquesta proposta no neix del no-res. Respon a una demanda expressa del teixit veïnal, liderat per la FAVLL i altres entitats socials i sanitàries que fa temps que alerten del problema i reclamen acció. Respon també a l’obligació legal i al sentit comú. I, sobretot, respon al dret de la ciutadania de Lleida a viure en un entorn segur i saludable.

El més greu és que, davant d’aquesta realitat, el govern municipal no només no ha escoltat, sinó que no ha destinat ni un sol recurs econòmic ni tècnic a abordar l’erradicació de l’amiant. Ni cens, ni pla, ni pressupost, ni calendari. Cap resposta estructurada, cap voluntat política. Aquesta inacció no és neutral: té conseqüències directes sobre la salut de les persones i sobre la qualitat de vida als nostres barris.

Lleida no pot continuar mirant cap a una altra banda. Erradicar l’amiant és una qüestió de salut pública, de justícia ambiental i de responsabilitat política. Des d’ERC continuarem insistint, proposant i pressionant perquè l’Ajuntament assumeixi el lideratge que li correspon. Perquè protegir la salut de la ciutadania no pot esperar, i perquè governar també és prevenir els riscos que no sempre es veuen, però que saben molt bé qui els pateix.